El primer que trenca el gel és un jove que parla del nou Centre Cívic que hi ha al centre de la vila. Tan de bo n’hi hagués un també a la Mota!, exclama un altre mentre ataca la safata de les pastes. El consens general porta al consens sobre la necessitat de fer-hi activitats de cinema, concerts, obres de teatre, audiovisuals, tallers i tantes i tantes coses.
Una glopada de cola treu el tema de les dates estiuenques, on fan falta més competicions esportives de tota mena i més actes participatius adreçats als joves cubellencs. L’estiu porta indestriablement a parlar de les bicicletes, i de l’urgent necessitat d’un carril bici que uneixi el Casc Antic amb la Mota, per a que anar al centre deixi de ser una aventura.
La cultura arriba a la conversa tota sola. Aquí tothom hi diu la seva. El primer comentari és per reivindicar ja d’una vegada per totes la nova biblioteca, adaptada als nostres temps, amb mitjans audiovisuals, ordinadors potents i hemeroteques i amb una oferta de llibres actualitzada i moderna. Algú també llença la idea d’una ludoteca per al barri de la Mota.
Sovint es diu que el jovent no tenim sensibilitat pels temes socials i per les problemàtiques que ens envolten. Llenço el tema als meus amics i comencen les idees que em semblen plenes de seny: el nou pont sobre el riu Foix és cada cop més obligat; la manca de serveis bàsics a la Mota, com ara quioscos, fleques, papereres, pastisseries o bancs per seure, sense oblidar les botigues d’esport, de lleure, …; una discoteca o locals de trobada per a joves de totes les edats; l’arranjament de les carreteres i les cruïlles dels carrers, sempre perilloses per a joves que van en bicicleta; i un llarg etcètera.
La pràctica de l’esport és sempre una preocupació i una inquietud per als joves. Aquí destaco l’estat del poliesportiu. Algú palesa la deficient conservació de les pistes de futbol i de bàsquet en el recinte, mentre que d’altres reclamen llocs per poder patinar.
Portem ja més d’una hora xerrant i la tarda ha passat volant. Alguna cosa m’ha dit que valia la pena apuntar-me tot el que avui hem dit. La meva il•lusió i confiança em diu que podrem aconseguir moltes d’aquestes coses. Som joves i, si més no, ho volem intentar!
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.