El nou Estatut permetrà a Catalunya fer un substancial salt endavant en reconeixement nacional. Primerament, cal destacar que per primer cop en tres segles, es recull, en una llei de les Corts espanyoles, que el nostre país és una nació. Mai abans les Corts ho havien votat. I ho han fet acceptant la capacitat sobirana del Parlament de Catalunya de denominar el nostre país tal i com és i com se sent. A més, s’equipara el terme nació amb el de nacionalitat que figura a la Constitució espanyola.
Cal destacar, així mateix, que el nou Estatut també recull els drets històrics, com a fonament del nostre autogovern. Això implica establir que la identitat nacional de Catalunya és prèvia a la Constitució. Gràcies a aquests drets històrics, hi ha un reforçament jurídic de l’autogovern de Catalunya en matèries com la llengua, la cultura, l’educació, el dret civil i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.
Igualment, es reconeixen, per primer cop, els símbols nacionals de Catalunya (la bandera, l’himne i la festa), i els equipara en rang als de l’Estat. D’altra banda, en el preàmbul també es recull el reconeixement a la llibertat col•lectiva de pobles i persones, i el principi de respecte a la subsidiarietat per aproximar les decisions als ciutadans de Catalunya.
Un dels àmbits on també hi ha un gran avenç és en el reconeixement de la llengua catalana. En aquest sentit, si s’aprova el nou Estatut, el català quedarà clarament reforçat i s’equipararà legalment al castellà. D’aquesta manera, igual que ara ja passa amb la llengua castellana, s’establirà el dret i el deure de conèixer el català, per primera vegada des del 1714.
Amb el nou Estatut, es reconeix el caràcter preeminent del català en l’àmbit dels poders públics i l’administració (també la de l’Estat), l’educació (serà la llengua vehicular de l’ensenyament no universitari i universitari, cosa que consagra a l’Estatut la pràctica de la immersió lingüística que s’ha fet a Catalunya fins ara) i els mitjans de comunicació públics, com a resultat de ser la llengua pròpia de Catalunya.
El nou Estatut dóna el dret als ciutadans a tenir accés a tots els serveis públics en català. Així, els catalans podran dirigir-se a totes les administracions públiques en la llengua que escullin. Un dels camps on hi haurà un avenç molt important és en l’àmbit de la justícia. En aquest sentit, cal destacar que jutges i magistrats, fiscals, notaris, registradors de la propietat i mercantils, encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia hauran d’acreditar un nivell de coneixement adequat i suficient de català. El mateix s’exigirà a tot el personal de l’Administració de l’Estat a Catalunya.
Igualment, en el camp del consum, els ciutadans hauran de poder ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin en la seva condició d’usuaris de béns i consumidors de béns, productes i serveis. Tots els productes que es venguin a Catalunya hauran d’estar etiquetats, com a mínim, en català.
També cal destacar que l’Estatut compromet l’Estat perquè treballi pel reconeixement oficial del català a la Unió Europea i en els organismes internacionals. Així mateix, es reconeix la unitat de la llengua als Països Catalans
Finalment, el nou Estatut també reconeix la identitat pròpia de l’Aran. La llengua aranesa és considerada com a oficial i les institucions de govern araneses reben el corresponent reconeixement polític i jurídic.
Tots aquests són prous motius per votar SI! Al nou ESTATUT.
Joaquim Millan i Alegret Conseller Nacional d’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.