ENCANAL Nº2
19-09-2001 0:00
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Suposo que si heu fet l´esforç de començar a llegir aquest article ja haureu observat les fotografies que l´acompanyen. És clar, els cavallitus! Quina paraula tan entranyable. Quin mot més reeixit, posats a catalogar aquestes màquines recreatives de colors llampants, moviment sexual i música polifònica, que acostumen a estar a l´entrada dels establiments comercials. Es dedueix que els cavallitus (nom que és genuinament català, a Madrid, per exemple, tothom ho coneix com el tiovivo i a Birmingham encara li deuen continuar dient merry-go-round) deu procedir del monopoli que devia exercir aquest noble animal sobre les primeres màquines que van aparèixer al mercat, qui sap quan fa.
Mare, vull pujar al cavall. Mare, vull pujar al cavallet! Mareee, vull pujar al cavallituuuu!! Com la llengua és una matèria viva, encara que intangible, es pot permetre aquests luxes deformadors.
De fet, com que els estaments de la llengua encara segueixen el seu particular camí vers l´anacronisme lingüístic ( -Sí home, quan una paraula és reconeguda i digna d´aparèixer al diccionari, normalment les noves generacions ja no l´empren i en tenen altres de noves) podríem proposar que els pares i les mares catalanes, o d´arreu, que estiguin llegint aquesta revista, prohibeixin als seus fills tornar a pronunciar ca-va-lli-tu. Enlloc d´aquestes síl.labes podríem suggerir l´ús d´una paraula com andròmina (que sona neutra i robòtica, galàctica i pejorativa).
-Pares, vull pujar a l´andròmina. Pares, vull pujar a l´andromineta! Pareeees, vull pujar a l´androminituuuuu!!
Requiem for the cavallitu. Tant se val, darrerement l´equí va de capacaiguda. Li han sortit rivals al regne animal: cèrvols amb cares inexpressives (els que mai van voler al càsting de Bambi), dofins assardinats, elefants psicotròpics, ànecs (les imitacions de Donald estan a punt de fer que Walt Disney surti del seu estat de criogenització), etc. Encara que també ha entrat amb força el món del motor: especial atenció pel funcionariat amb cotxes de policia, de bombers, ambulàncies
L´helicòpter va tenir un punt àlgid l´estiu dels anys vuitanta que TVE va programar El Trueno Azul, però on es posi una Vespa que es tregui la més aconseguida imitació de Harley!
Pe-dé: Això sí, com més mal pintada estigui l´andròmina millor. A poder ser la música serà de la pitjor selecció (guanyen molts punts les bandes sonores de sèries de televisió tipus El coche fantástico o el Dr. Slump) i aquesta haurà d´estar grabada amb un Amstrad comprat l´any 1986. Les sotregades hauran de ser contundents, sobretot a l´inici. Les monedes s´hauran d´encallar un mínim de dos o tres cops per dia. Tot això no deixa de ser un al.licient per al consumidor potencial: el nen.
Pos pe-dé: La purpurina en l´acabat dels vehicles és una fita no superada.
Pere Agramunt
PUBLICITAT
PUBLICITAT