PUBLICITAT
FLASH
06-08-2006 23:20
Poc després, ha arribat a l'Ajuntament el pregoner del Convit a la Festa d'enguany. Francesc Pascual, escriptor, filòsof i artista, ha estat l'encarregat de convidar tothom a gaudir d'una Festa Major, que enguany té com a protagonista el suau aroma de l'alfàbrega.
Després de signar al Llibre d'Honor de la ciutat, ha presentat a la ciutadania el seu particular convit que anava precedit de la intervenció de la tercera tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Mercè Foradada. La regidora de Cultura ha destacat la personalitat polifacètica de Francesc Pascual, la seva vocació per les arts i el pensament i la seva manera de retratar, a través dels llibres, la societat rural lleidatana en continua transformació. Mercè Foradada, ha qualificat l'obra de Francesc Pascual de solvent i plena de dites genuïnament pròpies de la plana lleidatana.
Al Convit de la Festa Major de 2006 ha assistit la cantant Núria Feliu, amiga personal de Francesc Pascual.
Text íntegre del convit:
CONVIT A LA FESTA MAJOR 2006
pronunciat per l'escriptor Francesc Pascual
IL·LUSTRES SENYORS I VILANOVINS DE BÉ:
He d'agrair sincerament a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament i als altres organitzadors de la Festa Major , com ara els membres del col·lectiu pabordes i pabordesses, l'oportunitat que m'han donat de fer el Convit a la Festa d'enguany. D'allà de la mar verda d'herba ufanosa, d'on jo provinc, ja els havia portat el seu missatge en el Convit de 1986, la meua veïna de poble, l'excelsa Maria Mercè Marçal, la qual, millor que jo -segur!- els devia mostrar amb destresa un deix acurat de la nostra singularitat i generositat per les quals volem ser reconeguts.
Des de la franquesa que em permet adreçar-me a vostès, abusant d'aquesta tribuna, penso amb el cor a la mà: com tens la barra de dir a la gent de Vilanova i la Geltrú que facin festa de la grossa - que s'ho valgui!-, i de voler-los engrescar amb una mica de cara i ulls a sortir al carrer, o bé de parar-los la taula amb els actes programats, que s'hi asseguin i ho trobin bo...; a ells precisament, que són mestres per saber festejar- la i tenen la credencial de ser els sarauistes amb l'entitat més garantida del país? Perquè ..., el primer que et ve a esment - espollat i pobre d'arguments convincents com porto-, tot pensant en aquesta venturosa ciutat, és en la remor i fressa dels seus incomparables carnavals. Com si no tinguéssim res més! És clar com l'aigua , que vinc d'on vinc de la mica de terra apegada a l'Aragó per salvaguardar el patrimoni comú, tot i poder enorgullir-me de pertànyer al jardí regat més important de Catalunya, però conscient de l'aïllament -manat o escollit-, tan allunyat del món i la seua circumferència, i que vostès tenen la sort de gaudir. Amuntegant cent trenta quilòmetres , baixant pel dret! -per dissort de tots-, sense massa sintonia amb la gent del litoral i l'aigua remoguda ...; com t'hi capbusses? I a cada passa, més conscient que la realitat vilanovina, tan cultural, lúdica, laboral..., ciutadana en definitiva és abassegadora. Com si no tinguessin res més per oferir als incauts com jo mateix, que les festes més populars i bellugades! Perdonin la barra d'haver acceptat fer el Convit a la Festa , no perquè no en pugui ser mereixedor, que potser ho sóc -com qualsevol altre escriptor- , sinó pel que represento: un ponentí desconegut, amb les mans al cap, convençut de l'escàs bagatge que puc oferir; dirigint-me als ciutadans que gaudeixen de la més acreditada, cuidada i refinada cultura; el progrés industrial més avançat; i al capdavant de les iniciatives més innovadores que ofereix la societat -diguem-ne occidental-; encuriosits i arriscats, en tots els camps que es proposen.
Si et vols documentar una mica , sobre els valors que els defineixen i els honoren -i ara no els engegaré pas un sermó de missa de Festa Major remarcant les excel·lències del sant patró, malgrat que un convit requereix tòpics, si es vol complir amb la regla-; Vilanova i la Geltrú , pot vantar-se amb legítim orgull de ser ciutat cultural, amb preferència: els museus del Ferrocarril, Balaguer, Cabanyes ..., puntals que aguanten els més exigents fonaments de qualsevol comunitat que porti la bandera; la Universitat Politècnica.. .; el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional...; la fira d'invents i noves patents.... Deliberadament no esmentaré noms propis per no fer carregós el que tots vostès coneixen millor que un servidor. Si girem cap a la industrialització de la ciutat, quan li ha convingut i en el moment escaient, ha compaginat magistralment l'atracció natural del mar , i la seua importància, amb les exigències en el camp del metall, la química, el tèxtil ...: qui no recorda, de la gent de la meua lleva, el ressò de la Pirelli , poso per cas , sense refusar buscar, i trobar noves orientacions d'última descoberta; només per pinzellar-ho. Que no havíem quedat que no faria el sermó; que ara no és el moment?. Només ho deia per repuntar-ho una mica més, i per si algú ho té eixut i no se'n recorda. Ah, ara que hi penso: l'embranzida pesquera de primera fila, que ningú els discuteix! També la decisió i valentia en tantes empreses de serveis, el comerç més usual ..., i la sort de saber , que tot treball fet amb el cap, i sense regatejar esforços, pot generar l'impensable. Vostès són exemplars; vostès són encomiables. Vilanova i la Geltrú no és solament com abans crèiem els de terra endins: els reis del xató, l'all cremat, cal Peixarot i les mariscades, i una distreta tarda de carnavals. I si són on són, el que són, i com han arribat a assolir aquest zenit; deixin-me dir-ho una vegada més amb franquesa: vostès fan molt respecte! .
La gent dels jardins de Lleida -el Segrià i la Plana d'Urgell, especialment- que del clot del dimoni dels secans més escruixidors coneguts, vam saber bastir un Canal d'Urgell per convertir la planura de la por en un privilegi mai prou agraït, hem de tornar a fer un tomb per la vora de la mar vilanovina i obrir l'ull. No n'hi ha prou d' haver fet nostre , el vostre president Macià, que una rica i maca pubilla de Valmanya, es va emportar d'aquest indret, sinó que hem d'apropar-nos amb humilitat, mostrar-nos mútuament els propis valors i les credencials; agermanar-nos una mica més, que no costa tant i deu enriquir qui-sap-lo!. I mireu, estic convençut de la rústega dita dels nostres avis: fins dels més petits, es pot aprendre; que segur que no ho som tant. Enarborem amb orgull noms il·lustres com un Màrius Torres, una Maria Mercè Marçal, un Jordi Pàmias, un Josep Vallverdú, un traumatòleg de la talla d'un Josep Borrell, o un cardiòleg com el Roc Pifarré..., que tot plegat podria ser una acreditació que no sona, ja que una mosca no fa estiu. Però la realitat és que Lleida -arraconada o consentida- viu massa allunyada del mar, que no sigui solament una platja; per vostès intranscendent, ja que la tenen a l'abast. I quan es presenta una ocasió com la que m'han donat, sembla talment que no sàpigues com posar-t'hi, i hagis de demanar permís per trucar a la porta de casa; prèvies les sabates enllustrades i els pantalons planxats .
Avui que puc deixin-me descalçar a gust, i fer-m'hi pesat:
El meu Pla d'Urgell, la més petita comarca del país, avui acaba de recuperar la llacuna més gran de Catalunya: l' estany d'Ivars-Vilasana. Els milions d'arbres fruiters que ens identifiquen, abasteixen mercats internacionals, competitius; la nostra ramaderia és capdavantera...; les postes de sol més maques que arreu es donen, ens han tocat a nosaltres, però de vegades, massa vegades!, tenim la sensació d'anar amb una sabata i una espardenya reclamant que les joies de la corona comuna, siguin compartides. Vostès que poden, amb el seu talent i la riquesa guanyada sàviament, no ho consenteixin; agermanem-nos una mica més.
Res a veure, aquesta reivindicació que avui no escau, amb un Convit a la Festa , que jo he vingut a oferir-los: és hora de gaudir i passar-ho bé, però en la limitació de les meues facultats ponentines, fascinat per la seua abundància, gràcia, i el saber fer les coses amb elegància i mirament, com tenen per norma; perdonin la meua insistència fora d'osques. Sé que entendran correctament que m'hi hagi repenjat, i tinguin, si us plau, present , la sort que els ha tocat. De passada, m'hi guardin un seient.
La Mare de Déu de les Neus l'Església Catòlica, abans tant manaire, de vegades tenia unes coses, oi?; mira que clavar les neus d'hivern, en ple agost!; ja són ganes de voler solcar la mar amb barques de canya xiula!-, ja dic; que ella els beneeixi. Per alguna concreció fan la festa en aquesta diada, i l'han d'aprofitar. A Déu se'l reclama quan trona, i se l'obvia entre àpats, però si estem disposats a creure en tantes bajanades que no toquen ni les esquelles ; ... El que ens van explicar els avis, al menys per respecte , aprofitem-ho, i qui sap si ens arribarà la seua benedicció. Per damunt de tot, que gaudeixin les bones estones de la Festa Major , que siguin una mica més feliços, que és el que jo els desitjo sincerament; ben sincerament.
De terra endins us porto en penyora ,
un ram d'alfàbrega de bona voluntat,
el nostre mar és verd, d'herba clenxada,
delerós de la vostra marinada ,
que a la Plana ens reconforta
del sol que hi bat.
I amb ell, vinc a besar la vostra mà,
senyora i germana Vilanova,
no pas com un vassall que deixa als peus
l'ofrena, i temorenc se'n torna a casa;
sinó confiat de trobar l'ombra
i el conhort que escalfa.
A vos us fa de randes, la mar blava,
a mi una manta de pomeres i alfals verd,
si em deixeu llepar la dolça salabror de l'aigua,
amb aquest ram fareu un tast de la dolçor salada,
que ens lliga i mai hauria de ser
teulada al descobert .
Gràcies, una vegada més, per aquesta oportunitat: Bona Festa Major !!
Francesc Pascual
Castellnou de Seana - Pla d'Urgell - LLEIDA
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT