20-08-2006 11:27
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els morterets de Festa Major estan muts.
La Plaça està buida, uns ciclistes recorden...
A terra un cartell de la Festa de la Verema, sescolten els versets del cor lEspiga.
Recordo den Salvador la seva personalitat, sempre disposat a ajudar. Recordo quan ens reclamava aquell fogó que ens va deixar per anar amb lesplai dexcursió.
Ara, a la Processó, la Dolorosa plora. Plora la pèrdua dun fill.
I al Casal, en Salvador com sempre, estava al costat de la Rosalia.
La Festa Major denguany ha estat estranya, la pluja i el mal temps ha transformat la setmana i ara, de sobte, sirenes, ambulàncies... en Salvador és mort!
La Montse i la Núria amb els nens, estaven tan contentes...
Permeteu-me que li dediqui aquest modest escrit a algú com en Salvador que no deixava indiferent, i és que en Salvador ha marxat...
Mireu, ahir el vaig veure, assegut sota els pins a la Plaça den Melcior Güell, lacompanyaven els seus veïns, Fonolls i amics.
Allà, en un lloc tan senzill es debaten diàriament les grans qüestions de la nostra vida, es repassen els assumptes domèstics, locals i nacionals.
Ara fa uns quants anys, en un Mas de Cubelles, vaig gaudir duna matança entre amics i coneguts. En Salvador va fer (amb lexperiència de molts anys a lescorxador) que aquella mort esdevingués diferent, amb un respecte per la bèstia i per la seva feina com no podia ser dun altre. Ell en observar el meu relat del fets, va contestar vés, fill meu, algú ha de fer aquesta feina i per sort pel porc, avui lhe mort jo.
La vida continua, però sense en Salvador, reconeixent que la seva existència ha omplert totes les històries en les que ell ha participat.
Permet-me Salvador dedicar-te unes paraules del poeta, abans però, espero que la llum del teu fogó ens illumini i ens ajudi a ser bones persones.
Res no torna
del que hem viscut, però tot és més càlid
quan els records són una escorta amable,
per més que el vent afolli tants de somnis
i viure sigui desteixir falleres.
... Per la finestra
mentra tota la vida.
També per ella
se men va cada tarda
lenyor de tu que em manques.
(Miquel Martí i Pol)
PUBLICITAT
PUBLICITAT