30-11-2006 9:42
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
LIsaac ha deixat marca i empremta en tots nosaltres. Aquesta frase dita per lalcalde Joan Ignasi Elena en lacte de comiat al ciclista vilanoví Isaac Gàlvez resumeix amb exactitud el cúmul democions, sensacions i sentiments viscuts per les més de dues mil persones que ahir van omplir el Pavelló Poliesportiu del Garraf, reconvertit per unes hores en una improvisada capella ardent. Des de les onze del matí, quan es van obrir les portes del pavelló, centenars de ciutadans anònims, esportistes, amics, coneguts i autoritats van voler acompanyar els familiars daquest ciclista de 31 anys mort la matinada de diumenge a causa duna topada amb un rival mentre disputava la prova els Sis Dies de Gant, a Bèlgica.
Per a molts, encara ara és difícil pair la notícia de la tràgica mort dun esportista que compta amb un destacat i extens palmarès gràcies, en part, als seus èxits en pista on, sempre acompanyat pel ciclista mallorquí Joan Llaneras, va obtenir els títols mundials damericana el 1999 i 2006, així com els subcampionats dels anys 2000 i 2001. Per aquest motiu, molts sortien amb la cara desencaixada després de veure la família i lesposa de Gàlvez, Davinia, amb qui shavia casat el passat 28 doctubre.
Les paraules queden curtes
Una daquestes persones profundament afectades per la mort de Gàlvez era lexciclista i antic company del vilanoví a les files del Kelme Àngel Edo, qui no va poder evitar acusar la vida, que gairebé sempre és injusta. Reconeixia Edo que no et pots creure que pugui passar una cosa daquestes, i encara menys a una persona amb qui has compartit una bona amistat. També molt afectat estava el president de la Federació Espanyola de Ciclisme, Fulgencio Sánchez, amic personal de la família amb qui compartia els mateixos orígens geogràfics: els pares de Gàlvez, com ell, són de Múrcia. Fulgencio va deixar clar que en casos així, no es pot dir res. I, dient el mateix però amb altres paraules, el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco: no es pot mesurar en paraules el dolor; en moments durs com aquests les paraules no serveixen, va dir.
Però el moment més emotiu de tots va ser a les quatre de la tarda, quan davant dun pavelló ple amb més de dues mil persones, lalcade vilanoví va fer un breu discurs ressaltant la qualitat humana de lesportista. Elena va reconèixer la immensa sort que tenim els vilanovins de tenir ídols com Gàlvez, i va aprofitar per anunciar que el nou pavelló que sha de construir a la ciutat portarà el nom dIsaac Gàlvez i que shan iniciat ja els tràmits per nomenar-lo fill predilecte de la vila. Per lalcalde, és el mínim que es pot fer per una persona que tenia la seva grandesa en la seva humilitat i un referent per als nois i noies de la ciutat, tal i com va definir Elena al ciclista poques hores després de coneixes la seva mort a la ciutat belga de Gant.
Després va tocar el torn al futbolista del CF Vilanova Santi Triguero, qui va parlar en representació de tots els esportistes de la ciutat. Triguero va recordar el compromís honest del nostre amic Gàlvez que és, era i serà una bona persona i va reiterar que el llenguatge és un mal servidor per expressar les emocions.
Finalment, una jove va interpretar la cançó tradicional catalana El cant dels ocells amb el violoncel provocant lemoció del públic que, un cop acabat lacte, va arrencar amb un llarg i sentit aplaudiment. I és que molts vilanovins amb els ulls plorosos explicaven lemoció de les últimes hores, com ara la gimnasta vilanovina Ester Moya i companya de Gàlvez als Jocs Olímpics de Sydney, que deia: hem viscut unes hores molt tenses, i ara ha sortit tot. També els exciclistes Miquel Poblet, Melcior Mauri i un llarg etcètera van ser presents en el darrer adéu que Vilanova ha dedicat a un dels seus grans esportistes de tots els temps.
(article publicat al diari AVUI)
PUBLICITAT
PUBLICITAT