PUBLICITAT
27-09-2001 12:07
Al llarg de la seva història, el cinema ha gaudit de les creacions dautèntics visionaris, directors amb ments privilegiades capaços de projectar en la pantalla un auguri del futur que ens espera. Des del Viatge a la Lluna de Mèlies o el Metrópolis de Fritz Lang fins la recent estrenada A.I. de Spielberg, moltes altres pel·lícules han gosat fer prediccions a mols anys vista. Totes elles, al marge que shagin apropat més o menys a la realitat que vingué després, suposen una reflexió de lhome sobre el futur de lhome, un cert temor a les conseqüències que portarà demà tot allò que fem avui.
En els dies que vivim, havent superat ja moltes de les preocupacions que ens aturmentaven el segle passat, provablement hi hagi dos grans temes que omplen de temor el notre futur més immediat, dos temes que el cinema sha encarregat dapropar de forma visionària i prematura: la intel·ligència artificial i la biogenètica. Els seus exponents més clars, 2001:Una odissea a lespai de Kubrick i Blade Runner de Ridley Scott. No hi ha cap dubte que aquests dos films shan convertit en dos pilars, dos referents amb els quals resulta inevitable comparar tot allò que apareix de nou sobre la matèria. En aquest cas, el que ha aparegut de nou és A.I. Intel·ligència artificial, el projecte que Kubrick no va poder fer en vida i que el seu amic Spielberg sha encarregat de fer realitat. Pel que sha vist fins ara, sembla ser que aquesta nova aportació del cinema dista molt del toc de genialitat de les que shan citat abans, i la crítica que se li està fent és, en la majoria dels casos, molt dura.
Però crítica apart, el fet que shagi tractat el tema de la intel·ligència artificial en una superproducció, en la primera línia de la indústria del cinema, demostra si més no que és un tema capaç darribar al gran públic. I, en efecte, lhome veu avui com el progrés il·limitat del que sovint ens hem sentit orgullosos amenaça la nostra pròpia condició humana. Les nostres creacions acabaran per destruir-nos si no ho fem nosaltres abans, i fins i tot això ens deixa en evidència, tant perquè els nostres instints més primaris tornarien a veure la llum, com pel fet dacceptar que hem fet esforços inútils durants segles davanç científic. La rebel·lió de les màquines i la simulació de lhome mitjançant xips produeixen avui més angoixa que mai. Els homes que shan dedicat a fer prediccions a la gran pantalla bé poden ser uns somiadors fantasiosos, però la història del cinema ens demostra que també nhan sortit visionaris...
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT