Vegueria del Penedès

Renfe no es disfressa


Bernat Deltell

22-02-2007 22:22

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Milers de ciutadans van tornar a quedar atrapats aquest dimarts per l’enèsima avaria del servei de rodalies de Renfe. Aquesta vegada els afectats van ser els usuaris de la línia C2 que uneix Sant Vicenç de Calders amb Barcelona, una de les més transitades del país. Centenars de persones es mostraven indignades a primera hora del matí a l’estació de Vilanova i la Geltrú. Alguns portaven hores esperant l’arribada d’un tren mentre acusaven Renfe de “tercermundista”. És el cas del jove Joan Ricart, que utilitza cada dia el servei de rodalies per desplaçar-se a Barcelona, on té el seu lloc de treball. Ricard assegura que “això és un desastre, cada dia anem amb retard, no sabem mai a quina hora arribem i, com és habitual, la informació és inexistent”. En la mateixa línia s’expressa la Marta, una jove estudiant d’econòmiques que explica que “gairebé cada dia arribo tard, per molt que agafi un tren molt abans, i l’exemple és avui”. La Marta diu que “tot plegat és una presa de pèl” i no entén que “els polítics se sorpenguin de l’abstenció. És un miracle” conclou, “que hi hagi gent que encara voti”.

Altres queixes i crítiques de les víctimes dels retards de Renfe parteixen de la mateixa base, tot i que el grau d’emprenyament varia segons les circumstàncies personals. És el cas de Xevi Orriols, usuari ocasional de Renfe. Explica que ara fa pocs dies va anar a Itàlia “i allà també el servei de rodalies és deficitari; ara bé, l’atenció al personal és completament diferent”. La seva experiència és basa en què “quan el tren arriba amb retard hi ha uns grans rètols lluminosos amb la màxima informació, com ara l’estona que trigarà en arribar el tren, el càlcul aproximat d’arribada al seu destí... Aquí, en canvi, ni hi ha tren ni informació”. Una senyora, en canvi, farta de perdre el temps no vol donar el seu nom perquè la vol dir grossa: “fets, no paraules! Aquesta era la promesa del Montilla, oi? Doncs Déu n’hi do quin president tenim...”. En canvi, el Marc, que va anar a Sitges per participar al Carnaval, arribava amb més de quatre hores de retard a Vilanova i deia, amb to irònic, que “això ho han provocat els mateixos sitgetans perquè no poguem marxar i ens gastem tots els calés al seu poble”.

(Article publicat al diari AVUI)

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.