Després dun inici marcat pels elogis, el moderador Jordi Castanyeda i el mateix públic assistent, especialment els que eren membres dels Bordegassos, van demanar que des de la taula de ponents sadoptés una actitud tan crítica com fos possible. Sempre des de la cordialitat, i en major o menor mesura, els convidats van suggerir com creien que la colla castellera de Vilanova podia consolidar-se com un referent dins de la ciutat.
Des del Foment Vilanoví, Xevi Orriols va suggerir una clara aposta per la qualitat més que la quantitat. Per exemple, reduir el calendari de sortides per intensificar esforços als moments clau de la temporada. El mateix Orriols va apuntar que, mentre a altres ciutats el model integrador és la Festa Major, a Vilanova és el Carnaval. Si a altres viles, la millor manera dintegrar-se a la festa és posar-se a una pinya castellera, a Vilanova és sortir a saltar el diumenge de la Comparsa. Miquel González, dels Grallers de lAcord, va destacar que a Vilanova hi ha registrades 263 entitats. En canvi, a Vilafranca nhi ha cinc o sis. Aquesta dispersió també va ser remarcada per altres assistents. Alguns fins i tot van qualificar qualificar Vilanova de plaça llunàtica i capellista. Lex-graller bordegàs també va criticar el model periodístic dominant en lactualitat. Orriols va destacar que, els periodistes a base de rànquings han aconseguit que ara fins i tot un quatre de vuit sembli poca cosa.... Al seu entendre, per damunt de comparacions entre colles, lelement festiu ha de ser el predominant, així com passar-ho bé fent castells.
Josep Rosso, de lAgrupació de Balls Populars, va remarcar que els Bordegassos a vegades pecaven de certa informalitat. Un exemple podia ser la poca presència de camises groc terroses al cercavila de lanada a ofici de Festa Major, tot admetre que una part considerable de membres dels Bordegassos de Vilanova formen part daltres elements del cercavila. Des del públic també es va apuntar que la imatge dun cap de pinyes cantant les pinyes i havent danar a cercar components de la colla a laltra banda de la plaça no ajudava a consolidar la colla com a referent.
Eulàlia Sòria, de lAssociació de Veïns de la Geltrú, va lamentar que durant el darrera any no hi ha hagut contactes oficials entre les dues entitats. Les vacances castelleres dagost coincideixen amb la Festa Major de la Geltrú i això fa que des de fa unes temporades els Bordegassos no actuïn a la Geltrú, on sí que havien actuat tradicionalment. Per la seva part, Toni Castelló i Jaume Rovira, de la Talaia i la Gavina, respectivament, van destacar les múltiples activitats realitzades conjuntament amb la colla groc terrosa. Octavi Lorente, de lAssociació de Veïns de les Casernes, també va destacar la bona voluntat de col·laboració entre lentitat i lassociació. Tan a lhora de cedir-los el local social bordegàs per dur a terme assemblees o altres activitats, com per sumar-se a les festes organitzades al barri.
Tothom va coincidir que caldria que, amb independència que al llarg de lany es pogués fer costat a la colla o no, donar suport a la pinya per Festa Major hauria de ser un gran acte de vilanovisme i un gran honor. Ara bé, les solucions tothom també va coincidir que no eren senzilles. La xerrada es va cloure amb la sensació dhaver aprofitat lestona, tant des de la taula de ponents com des del públic. Diversos components de la junta de la colla vilanovina prenien nota dalgunes de les crítiques i propostes que arribaven. Des dels Bordegassos es va agafar el compromís que la propera tertúlia castellera hauria de ser de caràcter intern. Moltes de les opinions expressades per altres entitats seran debatudes internament al si de la colla. El cicle de xerrades castelleres 2007 es reprendrà passat lagost.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.