L'ombra de la gran rodona sobre la terra abandonada deixa la memòria de la fantasia que aquesta gran nissaga d'artistes cultiva i projecta cap al futur i que ja va per la cinquena generació. El Circ Raluy és l'últim reducte on el somni existeix, on la il.lusió perdura.
El seu últim espectacle, el "Belle Epoque", s'enceta amb un "somni impossible" de Juan i Ximena i s'escampa cap a la memòria del públic amb les cordes de saltar i les motocicletes invisibles de Leandro, el relleu més natural del seu germà Sandro ara ocupat al Price de Madrid. De la sensibilitat i de la senzillesa, els Raluy n'han fet art i alegria.
Des de la grandesa del respecte pel públic i per la tradició, el Circ Raluy és la història de l'enginy i la superació d'una cultura artística que va començar entretenint els mercats i les tavernes amb un òs ballarí i que avui treu de la seva vitrina la vella concertina de Charlie Rivel i li dona vida de nou, si és que algun cop l'ha perduda. De la mà del sitgetà Joan Soler-Jové i empès per Lluís Raluy i la seva filla Lluïsa, aquest imaginari del circ obre les portes d'un raig de llum al món de l'habilitat física i la victòria sobre les nostres pròpies pors.
El Circ Raluy ens visita sovint i ens obliga a retrobar-nos amb els nostres millors sentiments, aquells que resideixen allà on no cal mantenir el mòbil obert per estar-hi sempre connectat i on sempre hi tenim cobertura. .-31
Xavier Grau Llicenciat en Ciències de la Informació Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.