Els vilanovins van obrir el foc amb el cinc de set; el valor més segur dels reptes que shavien marcat. Després de desmuntar un peu, el castell va pujar segur tot i que va perdre les mides força aviat. Sense cap mena de dubte, dels tres que enguany han completat, aquest va ser el més lleig. Tot i això, el castell es va completar amb solvència. A segona ronda, la colla va encarar el carro gros: el gran objectiu del dia, sobretot pel seu valor simbòlic. Lencaix entre els segons i la pinya era força bo, tot i que, precisament, aquest era el punt que shavia pogut treballar menys a assaig. Però els problemes venien per dalt. Els pisos de quarts i quints es van tancar massa i els dosos no tenien espai material per col·locar-se amb garanties. Lintent es va desmuntar sense excessives dificultats, però els Bordegassos van llançar la tovallola. En ronda de repetició, un quatre des et amb lagulla va salvar la papereta. Novament, el castell no va ser precisament dels més parats denguany. I això que ja en duen sis de descarregats. Descartats els vuit pisos, els Bordegassos van centrar esforços en la torre de set. Aquesta vegada lintent va quedar a un segon de carregar-se. Amb aixecador col·locat fins i tot es va parar i semblava que tot estava sota control. Però una forta rebrincada va fer caure la construcció. Per sortir de plaça amb tres castells, els Bordegassos van completar un tres de set de circunstàncies. El vano de cinc final va posar el punt i final a una actuació que, curiosament, tornava a ser la millor de la temporada per la colla de Vilanova. Tanmateix, és evident que els groc terrosos aspiraven a més. La intensa feina dels darrers assajos no shavia vist traduïda a plaça. Tot i això, lafició va recolzar la colla.
Ho havien anunciat i ho van complir. A més, de bon començament. La Vella va obrir plaça amb el tres de nou. Un castell que va comptar amb el suport de bona part de les camises de les altres dues colles. Lexecució daquest tres va ser titànica. Mides lletges, tremolor... però castell descarregat. Era el tercer tres de nou que els rosats completen enguany i daquesta manera, es reafirmen com una de les dues colles punteres daquest primer tram de temporada. Però lespectacle no havia fet més que començar. A segona ronda, la mateixa emoció que shavia viscut a primera ronda ara es va veure amb el quatre de vuit amb lagulla. Novament, el quatre no va presentar la forma ideal. Però això no va ser impediment perquè el castell tirés amunt. El darrer moment vibrant es vivia quan el pilar va quedar sol a la pinya. El segon fins i tot es va entregirar, però el castell es va descarregar. La torre de vuit final ja va ser més tranquil·la, com també el pilar de sis amb què van posar punt i final. Uns registres excel·lents que la plaça va valorar moltíssim.
La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona es presentava a Vilanova amb el bagatge dun quatre de vuit descarregat i un de carregat. Tot i això, havien anunciat que volien sortir de Vilanova amb tres castells de vuit descarregats. I dit i fet. La Jove va arrencar amb un tres de vuit de bella factura. A segona ronda es van atrevir a tastar el seu primer folre de lany. Aquí el tronc va haver de treballar més, però la gran solvència del folre va permetre que la defensessin perfectament. Per tancar la jornada, van completar sense problemes el quatre de vuit i dos pilars de cinc. Com sempre han fet a Vilanova, la Jove ho va donar tot.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.