El que avui ens deixa ha estat un agost un tant atípic per molts motius, començant pel propi temps: després d’un hivern extraordinàriament suau, i apropiat per fer del debat de l’escalfament global del planeta i del canvi climàtic, el centre de l’atenció ciutadana, aquest agost, menys calorós que d’altres, ens demostra que pot ser l’escalfament global no hagi estat la causa d’un suau hivern, si no que és un efecte a mig termini, i no per això menys important, però que en definitiva no és poden avaluar els efectes del canvi climàtic, pel fet que un dia, o un hivern, o un agost, faci més o menys calor del que sol ser tradicional.
El temps és però, una anècdota comparat amb el que ens ha deparat aquest mes, en el que dona la impressió que per una conjunció malèfica dels astres, tot ha fallat: la electricitat a Barcelona (en menor mesura, però també a Vilanova); el servei de rodalies continua entestat en fer la guitza als usuaris; un aeroport en el que, en el millor dels casos es perden les maletes; setanta cinc quilometres de caravana a l’autopista. Evidentment la culpa de tot plegat és del PP, i dels astres que no deuen ser d’esquerres, i dels ciutadans que se’ls acut en ple mes d’agost viatjar ja sigui amb avió o per carretera, o dels que per anar a treballar han d’agafar el servei de rodalies.
El debat sobre les infraestructures catalanes ha centrat el debat polític de l’estiu, i ha posat en evidència, la incapacitat més absoluta per part dels governants catalans de posar fil a l’agulla per resoldre els problemes que tenim a sobre: que si l’Estatut, que les competències, que la independència, que més peatges. Rés de tot això, serveix per aliviar els soferts ciutadans de les penes que pateixen. No està de més recordar que, més de tres anys després del primer tripartit, i després del govern ZP, a Catalunya, no s’ha projectat encara cap nova infraestructura que vingui a reparar la presumpta manca d’inversions dels governs del PP a Catalunya.
Mentrestant els efectes del mal funcionament de rodalies, comença a tenir repercussions negatives en treballadors vilanovins que veuen com empreses de l’àrea metropolitana desisteixen de contractar treballadors d’aquesta zona que, dia sí, dia també, s’arrisquen a arribar amb retard al seu lloc de treball. El Secretari d’Estat d’Infraestructures Ferroviàries, recentment instal·lat a Barcelona, faria bé d’instal·lar-se a la nostra ciutat, i anar diàriament en tren a Barcelona, per a fer-se una idea més acurada del calvari que suposa. És aquest un altre dels inconvenients de que al nostre entorn geogràfic immediat, no es generin prous llocs de treball per als residents, i evitar d’aquesta manera el caràcter massa intensament residencial de la nostra ciutat.
També a la nostra ciutat, hem viscut el debat dels okupes: que ara desallotjo, que ara negocio, que ara cau la casa, que ara torno a desallotjar; demostrant una manca absoluta de decisió per complir i per fer complir, no només la legalitat, si no les pròpies decisions del tripartit local. Un altre exemple el tenim en el sopar de l’Assemblea de Joves, que és desautoritzat (ens interessarem pels motius de la desautorització) però després és tolerat: en què quedem?. Si el mateix Govern municipal, no es pren seriosament les seves decisions, com pretén que se les prenguin els ciutadans?. Això sí, contracten ex regidors, com a peatge per poder tornar a disposar de majoria absoluta.
En un altre pla, molt més dolorós, aquest agost també passarà a la trista història, per la represa de les accions violentes de la banda terrorista ETA, després que, en plena presumpta treva, volessin un aparcament a Barajas, i fos considerat pel Govern com un accident. Avui sembla, que el govern ZP comença a considerar seriosament que l’amenaça terrorista és una realitat per combatre, més que una oportunitat per posar-se medalles.
Esperem que la canícula, pròpia d’agost, amb la que ha començat aquesta setmana, sigui símptoma d’un retorn a la normalitat climàtica, encara que dubtem que pugui ser símptoma de que els nostres governants a tots els nivells, comencin a prendre’s més seriosament les responsabilitats que els ciutadans els han encomanat: almenys, que pel desig no quedi.
Santi Rodríguez Serra Regidor i Diputat del Partit Popular de Catalunya
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.