ARTICLE
01-07-2002 22:24
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Ens trobem davant dun fet preocupant que no tant sols es fa palès en els incidents produïts a Terrassa, Premià de Mar o últimament a Sant Vicenç de Castellet. En tots els estrats de la nostra societat hi ha reflexos dintolerància extrema i de feixisme encobert sota el mantell de la seguretat ciutadana o les necessitats socials. Fets com els que es van veure per la televisió quan els skins detinguts a Sant Vicenç sortien de la porta dels jutjats i eren aplaudits per familiars, amics i oportunistes reprimits que viuen el seu feixisme encobert, són totalment repudiables i inadmissibles. No podem donar cove a gent com aquesta que malmet el caràcter hospitalari i acollidor de la Nació Catalana. I el pitjor és que moltes daquelles persones que aplaudien, per no dir gairebé tots, són igualment immigrants o fills dimmigrants que van venir a Catalunya sense cap recurs però amb molta il·lusió. Ara, la majoria tenen segones residències, aparells dúltima tecnologia, cotxes o motos, i gaudeixen dun sistema democràtic com el català (que és un dels més antics i alhora evolucionats dEuropa).
Aquestes mateixes persones que agredeixen, o permeten les agressions, a col·lectius dimmigrants africans no recorden el seu passat, per tant estan condemnats a repetir els seus propis errors. És a dir: continuen fent dEspanya la mare de tots, sense miraments de cap mena, sense respecte per la gent que intenten fer fóra, ni per la gent que els va acollir i integrar, encara que alguns dells no ho hagin permès.
És curiós que tots aquests fets coincideixin cronològicament amb la campanya que el Govern de lEstat Espanyol ha engegat per fer del patriotisme constitucional una eina dunió dels espanyols contra els fantasmes que els han turmentat des de fa més de 500 anys. Accions mediàtiques de determinats grups afines al régimen fan que els valors que més defineixen als agressors dels qui volem mantenir la nostra identitat enfront la dells (parlo dels toros dOsborne i de la Selecció Espanyola de Futbol), siguin una arma llastimosa però prou útil i alhora subtil per escampar-se per els estrats socials com una taca doli. Serveixen per sortir al carrer i cridar a favor dunes idees que no són gens lloables.
Vivim una època difícil dentendre, danàlisi complicada, una època que en molts casos ha evolucionat massa de pressa. Ens trobem amb contrastos colpidors no tant sols entre continents o països veïns, també dins de les nostres ciutats hi ha persones que viuen de les deixalles dels altres o estan marginats per culpa de la seva condició destranger. Vivim en un món de Gobalització contra Anti-Globalització, de Sud contra Nord, de Cristians contra Musulmans. I no fem res per aturar-ho!
Més enllà de tot això hi ha una altra gran força que ens estreny. La mà de la ultra-dreta que ha plantat llavors entre nosaltres. Aquesta consciència colonialista de països europeus com ara França o Espanya mateix, encara no ha desaparegut. És més, es revitalitza dia a dia i va guanyant terreny i adeptes. Hem de permetre que tornin temps de repressió, dautoritarisme, dunilateralisme governamental? Hem de continuar vivint entre gent que no respecta ideals, ni sentiments, ni tant sols la vida dels altres? Hem de consentir que aquestes persones siguin aplaudides a les portes dun jutjat? NO!
Cal que des de les institucions, tant públiques com privades, des dels col·lectius més influents, des dels mitjans mediàtics, es revitalitzin valors socials i democràtics com la solidaritat i la cooperació o la tolerància. Hem de demanar a tots aquells que juguen un paper important en tot aquest teixit social siguin conscients del que fan o diuen. No volem més Lepens o Aznars que ens diguin què hem de fer i com.
Xavier Roset i Batlle
ERC Vilanova
PUBLICITAT
PUBLICITAT