DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

49 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE SAN SEBASTIÁN


Minerva Liste

11-10-2001 20:02

El final de l’estiu a San Sebastián ve marcat cada any per un dels més prestigiosos festivals de cinema europeus, una cita obligada de glamour i bon cinema. Del 20 al 29 de setembre els carrers de Donostia es van omplir de cinèfils, de curiosos, de periodistes i també d’estrelles, tot i que aquestes últimes van assistir en menor nombre que en altres edicions. La causa va ser, com tots podem imaginar, l’atemptat contra les torres bessones de Nova York, que va fer que la gran majoria de convidats nordamericans anulessin el seu viatge. Això sí, tots ells es van disculpar i van demanar comprensió al públic davant la seva tristesa i la seva solidaritat amb els seus compatriotes.

Però el cas és que el festival es va quedar orfe, ja no sols perquè les rodes de premsa i els col·loquis van perdre part del seu atractiu, sinó perquè tant Warren Beatty com Julie Andrews van declinar la invitació d’anar a recollir el premi Donosti, un dels pilars del Festival. L’altre destinatari del premi va ser Francisco Rabal, a qui es va atorgar pòstumament. Tot i que ell no hi era, es va organitzar una gala molt emotiva on grans noms del cinema espanyol li van retre homenatge.

La presència de professionals espanyols de la indústria cinematogràfica va ser precisament una de les característiques que va marcar aquesta edició del Festival ja que, tal vegada per intentar contrarrestar l’absència d’stars d’Estats Units, van acudir en gran nombre a promocionar els films exhibits, tant en les seccions Oficial i Zabaltegui com en el Made in Spanish 2001, retrospectiva de les películes de parla espanyola produïdes el darrer any.

Quant als premis, com ja ha succeit altres vegades en els festivals, les decisions del jurat van ser polèmiques. La Concha de Oro a la millor pel·lícula, que va anar a parar a “Taxi para tres”, va ser xiulada per la premsa. Tot i així, el director del film va mostrar-se molt content i no es va ofendre, sinó que va contestar alegrement que allò era el que a Xile anomenaven “el sagrado derecho al pataleo”. La Concha de Plata a la millor actriu se la va endur Pilar López de Ayala per “Juana la loca”, tal i com preveien totes les apostes, i la Concha de Plata al millor actor va recaure en Düzgün Ayhan per “Escape to paradise”, que no va acudir a recullir el premi perquè els problemes que havia tingut a l’aeroport de Bilbao pel seu aspecte físic el van dissuadir de fer-ho.
La Concha de Plata a la millor direcció va ser per Jean-Pierre Améris per la francesa “C’est la vie”, mentre el premi a la millor fotografía sel va endur “The warrior”, una superproducció del Regne Unit, i el premi al millor guió va recaure en “Le vélo de Ghislain Lambert”, també francesa tot i que ambientada a Bèlgica.
José Luís Guerín, que va presentar l’arriscada aposta de “En construcción”, ambientada al barri xinès de Barcelona, va aconseguir el Premi Especial del jurat i també el premi FIPRESCI (atorgat per la federació internacional de crítics de cinema).

Altres premis destacats van el de nous directors (per “De la calle”, película mexicana sobre la vida dels nens al carrer) i el premi de la juventut per a la fresca comèdia noruega “Elling”, una de les més destacades de la secció Zabaltegi. Aquesta secció, que acull películes presentades anteriorment a altres festivals, també ofereix als espectadors la possibilitat de votar alguns dels films que inclou, i que competeixen per la Perla del Públic. Aquesta va anar a parar a “No man’s land” de Danis Tanovic. El premi a la millor película de la secció Made in Spanish, per la seva banda, va ser per “Bolívia”, d’Adrián Israel Caetano.

Les altres seccions que completaven el festival, i que no competien per cap premi, van resultar el complement ideal a una programació ja de per sí molt completa. Es tracta de dues retrospectives, una dedicada a Otra Iosselani i una altra a Frank Borzage, i de Sucedió Ayer, un espai en el que es programaren films que narraven els esdeveniments més importants del segle XX des de diferents perspectives.


A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.