VNG
08-07-2008 1:09
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els castellers van sortir de Vilanova divendres a les quatre de la tarda, amb una expedició formada per 100 persones. Per davant tenien un llarg trajecte de nou hores. No va ser fins passada la una de la matinada que la colla es va instal·lar a Santillana del Mar, una petita localitat monumental situada a pocs quilòmetres de Torrelavega. El dissabte es va llevar amb molta pluja i les cares dels castellers començaven a reflectir certa preocupació. Gairebé tothom donava per descomptat que l'actuació del migdia s'hauria de suspendre o bé canviar d'emplaçament. Però no hi havia espai alternatiu possible. Després de deixar passar un quart d'hora més per veure si parava, la colla i l'organització van optar per començar la diada sota les voltes de la plaça, un fet que limitava enormement l'alçada dels castells que es podien completar. I tot i que el dia no convidava a sortir de casa, força persones contemplaven, des de la distància, en què consistia aquella activitat que fins aleshores només havien vist per la televisió. Però, afortunadament, just mentre descarregaven el pilar de quatre de salutació, la pluja va parar. I la colla no va dubtar ni un moment a retornar al Bouvevard, just davant de l'Ajuntament de Torrelavega.
La colla va obrir el foc amb una torre de sis força carregada de pes, que es va resoldre sense complicacions. A segona ronda, i encara amb l'amenaça evident de la pluja, la colla va afrontar el que s'havien marcat com a gran objectiu de la diada: el tres de set. I malgrat que el castell va pujar un pèl nerviós, amb l'entrada d'aixecador la construcció es va assentar definitivament i el bon treball dels pisos superiors va permetre descarregar un castell que va fer esclatar d'alegria el públic. I la diada del migdia es va tancar amb un quatre de sis amb l'agulla que va servir perquè tothom tingués la seva oportunitat. Un castell que es va assolir a la segona, ja que en una primera ocasió, tot i que l'aixecador es va situar dins del pilar, l'enxaneta no havia coronat correctament el castell. El punt i final el va posar un ferm pilar de cinc que també va sorprendre el públic.
Dissabte a la tarda la colla va tornar al poble de Santillana del Mar. Una vila medieval d'un atractiu importantíssim. Allà, espontàniament, hi van oferir un aprell de pilars de quatre simultanis. Just al moment que la pluja va tornar, per enèssima vegada. La darrera actuació estava prevista per les deu de la nit, aleshores a la plaça de Baldomero Iglesias. El hàndicap d'aquesta ocasió, ja sense pluja, era que els castellers acabaven de sopar. I fer castells amb la panxa plena no és gaire fàcil. Però la colla es va proposar tornar a donar el màxim. Els vilanovins van entrar a plaça amb un pilar de quatre caminant i van tornar a començar amb la torre de sis. Aquest cop va perdre les mides i durant la descarregada es va haver d'aguantar gairebé al límit. El clímax va tornar a arribar amb el tres de set. Aquest cop va pujar amb molta més serenor i es va descarregar sense passar per cap moment d'incertesa. El castell va anar seguit d'el cinc de sis i d'un altre pilar de cinc. Una de les notes més destacades de la jornada va ser que gairebé a cada castell va pujar canalla diferent. Per primer cop a la temporada, tota la canalla de la colla ja ha demostrat estar a punt de pujar a plaça, i fins i tot es va recuperar amb el tres de set de la nit una aixecadora que enguany havia deixat de pujar. Diumenge ja només hi va haver temps de llevar-se, esmorzar, oferir uns quants pilars i un tres de sis net als veïns del càmping i emprendre de nou el camí cap a Vilanova.
PUBLICITAT
PUBLICITAT