PUBLICITAT
12-07-2008 15:48
Primer va ser l’àntrax. Us en recordeu? La “bomba atòmica dels pobres”, que prenia la forma de pols, i que podia provocar la mort instantània. Els americans van passar un estiu sencer esgotant les botigues que venien gerres d’aigua amb filtre, perquè s’havia estès la idea que l’aigua en podia estar contaminada. La resta del món es va atemorir davant de les cartes o els paquets sospitosos, perquè l’àntrax hi podia viatjar. Les mesures de seguretat alertaven que no es sacsegessin els paquets. Que si se’n rebien, que es tapessin amb bosses de plàstic i es deixessin dintre d’una habitació tancada! Tot això per l’àntrax, que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 50 quilograms d’espores d’àntrax llençades en 2 quilòmetres, en una ciutat de 500.000 habitants, podria matar 95.000 persones.
Després va venir el poloni 210. Per culpa d’aquest component químic, el rus Alexander Litvinenko va perdre la vida, les relacions entre Rússia i el Regne Unit van entrar en un carreró fosc i tota la població mundial va quedar enfebrada de nou quan va veure les imatges de l’expia, postrat en un llit mèdic, calb, mig mort. Quan l’home va traspassar, la por es va estendre a avions, cases, hotels del Regne Unit, i de la resta d’Europa. Encara recordo un veí que em va dir que ell havia viatjat en un avió presumptament en què s’havia trobat material radioactiu, i que havia de fer-se unes anàlisis. Tot això m’ho va explicar el dia que em demanava si em podia deixar les maletes al portal de casa, perquè no trobava les claus per entrar a la seva llar. Quan em va veure que els ulls se’m dirigien cap a les maletes de manera inquisitòria, em va dir que sí, que les maletes també hi eren en aquell avió, però que la contaminació no devia haver arribat al portaequipatges de l’avió. Uf! Quin sospir!
I ara ha arribat la tripalmina, un component de l’oli de palma que, per fi, s’ha sabut que no és tòxic. Dimecres al matí, es creia que sí, i encara més es pensava quan les platges de Gavà, Castelldefells, Sitges i Vilanova estaven impregnades d’espurnes blanques, que ressaltaven entre el color marró de la sorra fina d’aquestes poblacions. Per reblar el clau, durant el migdia del dimecres es va saber que a la platja de Castelldefels estaven apareixent peixos morts. Ai la tripalmina!
Jo vaig ser una de les imprudents que el dimecres a la tarda va anar a la platja de Ribes Robes de Vilanova i la Geltrú. La bandera vermella estava hissada, els banyistes, inclosos els nens!, arraulits a les tovalloles. Una periodista del diari El Punt em va comentar que la platja que em disposava a visitar amb la meva filla havia estat una de les primeres on havia arribat la taca blanca. Us asseguro que em va entrar la por al cos! I vaig estar a punt de tocar el dos, però em va fer peneta la criatura, que estava boja d’alegria per trepitjar per segona vegada la platja. Vaig fer el cor fort, i vaig predicar un discurs sobre els jocs de sorra, els castells. “I mullar-nos els peus? –em demanava la criatura. No, no, avui no ens podem mullar els peus, perquè els peixos no ens deixen fer-ho. Fixa’t no hi ha ningú que ho faci”.
I així vam passar una estona, lluny de la riba de la platja, fins que hi va haver un moment que es va estendre la brama, de l’un a l’altre (com els rumors que s’estenen entre la gent d’una mani) que ja ens podíem banyar. Va ser dir-ho i veure una allau de nens i nenes entrar-hi de cop, corrents, embogits d’alegria. Els adults van ser més prudents, i molts es van aturar a la riba a contemplar i, fins i tot, tocar les espurnes blanques. N’hi havia que ho fotografiaven.
Avui divendres els diaris han fet saber què és la tripalmina. Per fi, un component amb paraula estranya que no és dolent! I després diuen que la carrera de Químiques no està de moda? Que no té alumnes? Doncs a mi m’entren ganes de fer-ne un màster intensiu per viure més tranquil·la. Perquè després de la tripalmina, en vindrà un altre. Què us hi jugueu?
Trinitat Gilbert, periodista
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT