PUBLICITAT
01-09-2008 22:26
Hom va decidir un dia domiciliar els seus impostos. Tot i no agradar-li la idea de facilitar a ningú el seu compte bancari, comprenia que era el més còmode per a tots. L’any anterior havia estat a punt de pagar amb recàrrec el gual permanent a l’oblidar el període màxim de venciment, però la simpàtica noia que el va atendre li va fer saber que tot i haver passat una setmana del dia límit, no havien actualitzat l’ordinador, així que va poder evitar-se els extres per incompliment. Es va jurar que no li tornaria a passar, va recollir el formulari d’instància de l’Ajuntament i els hi va escriure totes les dades.
L’endemà, decidit, entrà a les dependències municipals amb totes les dades a punt per a ser entregades, però va haver de sortir-ne. Amablement, un noi el va advertir que no era allà on havia de sol·licitar la domiciliació sinó a les oficines de recaptació, uns carrers més enllà. Un cop al lloc, un altre noi, també molt educat, li va comunicar que el model d’instància a complimentar no era el que ell duia sinó un altre que, ràpidament, li va facilitar. El nostre perplex contribuent obeí i en cinc minuts tenia ja el nou document que, al cap d’una altra estona de cua, va poder entregar, aconseguint-ne una còpia amb un segell d’entrega després de demanar-ho expressament. Feina feta.
Al cap d’un any la gran sorpresa fou rebre a casa una carta de pagament per a fer efectius els tributs de l’any en curs. Una mica empipat anà al banc a consultar el compte per a comprovar el que ja temia: cap càrrec municipal. Evitant aquesta vegada desplaçament innecessaris, es dirigí directament a les oficines de recaptació per intentar obtenir-ne alguna explicació, i la hi donaren: per error havien enviat cartes de pagament tant a domiciliats com a no domiciliats, i els càrrecs no s’havien pogut fer efectius encara perquè els tràmits anaven amb una mica de retard, en una setmana estaria tot resolt. En una setmana hagué de tornar, el termini vencia en dos dies i seguia sense cap càrrec bancari. Aquesta vegada consultaren les seves dades a l’ordinador i, disculpant-se, s’adonaren que, per error, no havien realitzat la domiciliació.
Algun any més tard els treballs de gestió tributària es contractaren amb la Diputació. Noves oficines, nous treballadors i més eficiència per a un poble que ja no podia gestionar-se de la mateixa manera després d’haver multiplicat el seu cens. Tots els canvis són mirats amb escepticisme en un primer moment, hi ha qui els espera, però també hi ha qui no aconsegueix entendre’ls, no per això s’hi ha de renunciar. Cubelles ha donat un nou pas endavant modernitzant i actualitzant el seu sistema recaptatori, quelcom necessari, no per a posar traves a ningú, sinó per a aconseguir un sistema sanejat on les obligacions es compleixin per part de tots i on fer efectiu el pagament d’algunes taxes no sigui un esport de risc.
Núria Casanovas i Borrell d’esquerra de Cubelles
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT