LLIBRES
29-09-2008 20:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
“Quan vaig acabar d’escriure El cas extraordinari del decorador Jaume i el fuster Jerzy, una referència a Dr. Jekyll i Mr. Hyde, m’adono que té unes cinquanta pàgines, o sigui que és molt llarg per a ser un conte però massa curt per a una novel·la. Això vol dir que he de prendre una decisió, o bé allargar el text fins que prengui forma de novel·la o deixar-lo tal com està i afegir-hi altres escrits que tenia al calaix.” Aquest és l’origen del recull de contes titulat El mirall venecià (Pagès Editors), el darrer llibre de l’escriptor Antoni Munné-Jordà (Barcelona 1948), un dels pocs autors del país que ha dedicat part de la seva obra “a promoure i reivindicar la narrativa catalana de ciència-ficció per dotar-la d’un prestigi que malauradament ara no té”.
El mirall venecià aplega setze contes que tenen com a fil conductor la ciència-ficció, el terror i la fantasia, és a dir, el gènere fantàstic, “tan poc vistós a casa nostra que fins i tot les editorials intenten camuflar-lo dins de col·leccions generalistes”. D’aquests setze contes n’hi ha cinc d’inèdits i la resta publicats en revistes i llibres col·lectius al llarg d’aquests darrers quaranta anys. D’alguna manera “són com una autobiografia en el sentit que agafa tots els meus anys d’ofici d’escriptor”, assegura. Les històries de El mirall venecià no segueixen un ordre cronològic, sinó que estan encadenades de manera que un tema porti a un altre. Això sí, tots els contes han estat reescrits per tal de “reactualitzar, alleugerir i esponjar els textos i les històries”.
Els contes que formen aquest Mirall venecià daten de 1970 i fins a l’actualitat, però n’ha quedat exclòs L’escletxa, el primer text literari que va donar a conèixer Munné-Jordà l’any 1969, el qual, tot i ser premiat, la censura de Fraga va prohibir de publicar.
Aposta per la ciència-ficció
Amb una quinzena de llibres sota el braç, Antoni Munné-Jordà ha estat dues vegades finalista del premi Sant Jordi de novel·la i guanyador del premi Juli Verne de ciència-ficció. Actualment és el president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i dirigeix la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors, que ja compta amb 22 llibres publicats. La seva diagnosi sobre el gènere és que “no està suficientment prestigiat, perquè en català, tot el que és gènere, té mala peça al teler”. Assegura que les col·leccions de gèneres populars han anat tancant, com és el cas de 2001, la qual va dirigir en la seva darrera etapa, però al mateix temps llibres com La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, tenen un gran èxit. Aquest fet s’explica perquè “les editorials presenten els llibres de Piñol sense fer cap referència que es tracta d’una obra de ciència-ficció”. Però en canvi una novel·la com La mutació sentimental, de Carme Torras, publicada a la col·lecció de gènere, s’ha anat guanyant un lloc considerable entre els lectors.
Per Munné-Jordà, vivim en un país que no saps mai si tira cap amunt o cap avall: “La revista de literatura fantàstica en català Miasma ha tancat les portes aquest estiu, i en canvi el premi de ciència-ficció Manuel de Pedrolo, de Mataró, ha rebut quasi el doble d’originals que l’any passat.” Assegura que hem tingut grans escriptors de ciència-ficció, com el mateix Pedrolo o Jaume Fuster, però que és un gènere que no acaba de quallar “perquè els lectors catalans encara relacionen la ciència-ficció amb els homenets verds d’un sol ull”. Per Munné-Jordà, la ciència-ficció és experimentació i transgressió, “que et permet anar a contracorrent”.
Article publicat al diari AVUI
PUBLICITAT
PUBLICITAT