16-10-2008 23:11
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Sovint, el paper de cuidador l’assumeix la pròpia parella; en el cas d’un càncer de mama, el marit. No tots els homes s’adapten a aquest nou rol de la mateixa manera. Depèn de molts factors: el tipus de tumor i el seu pronòstic, els recursos psicològics i la personalitat de cada individu, la complicitat – o la manca d’aquesta - en la relació de parella abans del diagnòstic… Habitualment, si la relació era bona, és probable que aquesta crisi de salut els uneixi encara més. Si, en canvi, existien problemes, el càncer pot arribar a separar un matrimoni.
Normalment els homes se senten perduts, espantats, sense saber què dir o com actuar; també són víctimes de la malaltia i en pateixen igual. Ells no disposen de tants recursos psicològics per fer front a aquestes dificultats i es poden arribar a ensorrar. És important, si cal, recórrer a ajuda especialitzada per poder treure tota la ràbia i impotència acumulades, o bé parlar amb algú de confiança amb qui abocar tots els temors.
En una situació com aquesta, les relacions sexuals s’acostumen a ressentir. S’ha de tenir paciència i esperar que la dona estigui preparada per a reprendre els contactes íntims. No obstant, això no vol dir que no calgui l’afecte, sinó tot al contrari, és més crucial que mai. La dona necessitarà sentir-se recolzada, estimada i totes les mostres d’afecte i tendresa seran imprescindibles per a la seva recuperació més immediata. És molt recomanable que la parella expressi obertament els seus sentiments. S’ha de parlar, plorar, no és bo reprimir-se; plorar conjuntament també uneix.
El paper del marit, de la parella, passa per acompanyar a la dona tot el temps possible, compartint sempre diferents moments i activitats: recuperar aquell viatge pendent, gaudir d’aquell restaurant acollidor... És important també que, durant un temps, el pes de les tasques domèstiques recaiguin sobre ell i la resta de membres de la família. Al principi, sobretot, la dona no podrà fer esforços - com aixecar pes -, especialment si li han tret els ganglis. Ella també haurà d’aprendre a delegar, a confiar algunes tasques als altres.
És innegable que un càncer canvia la vida als dos membres de la parella i és també força probable que certes pors no arribin a desaparèixer mai. Però, en tot cas, amb una sòlida relació de parella es pot fer tot el possible per millorar la qualitat de vida i afrontar els problemes amb el doble de força.
Pàgines útils:
www.ginestavila.cat
http://picam.molinsderei.net/
PUBLICITAT
PUBLICITAT