PUBLICITAT
07-12-2008 18:47
Així, arribava a casa meva per dinar, uns dies abans de la data oficial, i cap allà a les cinc de la tarda començaven a sentir-se a tota pastilla versions bastant horteres, hem de dir, d’El desembre congelat, el Fum, fum, fum, i d’altres clàssics del nostrat repertori. Sent ell una persona curtida era molt fort veure tremolar els seus quasi dos metres d’alçada i cent quilos per un instant, amb un immens sospir i cara de funeral, i passar tot seguit a fer una anàlisi musical totalment tècnica i gens sentimental sobre la mala qualitat de l’enregistrament en qüestió i el seu mal gust. Finalment, reiterava la seva opinió sobre posar uns altaveus al meu balcó tipus megaconcert al Palau Sant Jordi i inundar el carrer amb la versió més rockera de, posem per cas, Cocaine d’Eric Clapton -és un vell i guapo rocker-. Jo sempre li recordava que encara podia ser molt, però molt pitjor: de fet, cada any la fauna de la indústria de l’oci ens regala joies com aquella versió del Santa nit feta amb miols de gats i udols de gossos, o les ja clàssiques nadales barrufaires.
Un altre amic, tècnic de so de gust exquisit, que no exerceix, té un mètode infalible per saber si la núvia del moment és de debò: la senyora en qüestió, serà capaç d’escoltar Las 12 palabritas, aquella cançó nadalenca tan familiar, el dia 24, després del jabuguillo, les gambes, el cava, xampany, rioja, priorat, etc? Si la resposta és afirmativa, vol dir que tenim relació seriosa, res de tonteries. El meu amic afirma que si ella escolta la cançó -no només anar al sopar familiar, no, escoltar la cançó Live el 24- l’amor és de debò, hi ha un abans i un després d’aquesta escena.
Vaig treballar durant anys de mestra especialista de música a primària i a secundària i vaig fer-me la ferma promesa de no repetir-me en els obligatoris concerts de Nadal i ensenyar a cada classe cançons diferents: és possible, sí: a raó d’aproximadament quinze cançons durant setze anys, puc afirmar que tenim repertori per a estona, per què no me’l vaig acabar, de debò us ho dic.
Ara, això sí, amb la borratxera cançonaire a la que m’obligava la professió, l’empatx es manifestava la nit de Nadal després de sopar: amb un estat etílic propi del moment però bastant impropi del meu tarannà, durant anys vaig voler cantar al pessebre de la nostra plaça de la vila a les «quinientas». Espero no sortir al vídeo de la poli, i jo no vaig robar les figuretes, dit sigui de pas.
En conclusió: si t’obliguen a escoltar música nadalenca, ull viu, com a mínim compensa-ho fent una dieta variada, per l’amor de Déu. Combina-ho amb alguna cosa de hardcore, jazz o house no nadalenc. Això és saludable per a tots aquells que podem estar més enllà del monyo del coi de la cançoneta de Nadal.
I, finalment, si encara persisteixes en les virtuts de les cançons de Nadal, vés a escoltar música en directe: tenim corals, orquestres, formacions musicals de tota mena que pots contractar o acostar-te als seus concerts. Que és Nadal, i també hi ha música en viu! Que els músics també mengen, i, de pas, pots comprar-los un cd!
Has tingut alguna d’aquestes impressions? Quina és la teva relació amb la música nadalenca? A casa teva, canten? Explica’ns-ho a Vilanova Digital!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT