PUBLICITAT
HOQUEI PATINS
07-09-2009 11:18
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Ara que ja hem pogut veure les evolucions del Club Patí en tres escenaris-partits diferents, amb les noves regles de joc, podria ser el moment de fer com dirien els romans “sine ira et studio” sense partidismes ni acritut i amb reflexió meditada- unes reflexions, valguin les redundàncies, del que pensem de l’equip.
Els profunds canvis en l’estructura de la plantilla, ens han portat a emprar el símil del meló, es a dir es una mica una caixa tancada, ens pot sortir excel-lent o be un cogombre. La temporada passada, sense anar més enllà, es van buscar, i a priori amb encert, uns jugadors que milloressin els registres de l’any anterior i va resultar un fracàs total. Ara estem en un escenari totalment diferent.
Tenim una plantilla jove, de qualitat provada, i a la vegada amb suficient experiència en la màxima categoria i per a nosaltres amb el valor afegit que l’entrenador te les mans lliures, al no estar condicionat per jugadors - excompanys- amb fort pes específic dins del vestidor.
Si analitzem el que tenim en la plantilla, En David Arellano i el Joan Marc garanteixen amb escreix la porteria. Els jugadors del planter Palau, Ortells , Mandirola, etc. han de rebre més oportunitats i en el cas de l’Oriol Palau consolidar les bones sensacions de l’any passat. Roger Rocasalbas, aquest any sí, ha d’esclatar definitivament i tornar a ser el jugador que apuntava a Mataró i ser un dels pals del paller de l’equip. I del nous jugadors, Albert Riba que vagi canviant el “xip”. Enguany juga amb un altres perspectives que en el seu club d’origen, en Raúl Marín i el Jordi Galán son prou coneguts en el mon de l’hoquei, el mateix que el Jordi Bartrés, a qui no hem pogut veure en acció enguany. I en queda el Jordi Ferrer, el vendrellenc ha estat en aquests partits la troballa i molt agradable per cert.
Per tant, les primeres sensacions son bones, però sense llençar les campanes al vol. Pensem que les noves regles, la nova forma de competició -lliga regular i quatre descensos- en porten a una temporada si més no diferent, d’adaptació, i això sempre es perillós. Ara si que els entrenadors hauran de treballar i assajar les situacions provocades per la nova normativa. Els més hàbils i ràpids estrategs es convertiran en els “mes llestos de la classe”.
I en quan a la Directiva mereixen un ampli marge de confiança. Però voldria fer dues reflexions. La primera , molt genèrica a tots els estaments de l’Entitat (directius, socis, etc) i es que no es pot anar amb un Ferrari directament si teníem un 600. Hem d’anar pas a pas. I la segona, aquesta si directa a la Directiva que recordin que, com deien els llatins “historia magistra vitae est”. Bona part dels directius ho han estat en Juntes anteriors, que aprofitin les bones coses, que s’en van fer i moltes, i que analitzin les menys bones per no repetir-les. Com relaciona l’esperit de la frase llatina , la història no es repeteix, el que sí ho fan son les situacions però en escenaris diferents.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT