OPINIÓ
27-07-2010 0:29
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest dissabte a la Urbanització La Gaviota de Cubelles ha passat un fet que molts podrien dir que no és notícia, un fet per molts habitual i fins i tot rutinari, hem tingut la nostra Festa, l'Associació de Veïns amb la col·laboració de l’Ajuntament, hem muntat taules al carrer, amb un envelat i hem fet distraccions pels nens i un sopar amb ball popular, ens ho hem passat bé, aparcades per un moment les baralles, oblidats els nostres problemes amb la salut, la feina, els diners...
Tot i que no és la primera vegada que es fa la Festa, aquest cop hem tingut la impressió que es consolidava, que gaudia d’un rècord de participació, que la gent no estava per “hòsties” i només cercava passar-ho bé.
Ha corregut el cava i la sangria, hem parlat en català i castellà, menjat pernil i botifarra, no estàvem tots però estic convençut que anirem sumant.
Pels que no coneixen massa bé la història de Cubelles, aquesta petita urbanització té molt a dir en la lluita per conquerir el dret a ser de Cubelles, a gaudir de serveis, a sentir que existim pel nostre municipi, va ser fundadora de la Federació de Veïns de Cubelles, de La Gaviota va ser el seu primer President, ha donat l’actual alcaldessa de Cubelles i és aquí on va treure les seves dents politiques lluitant pels drets d’aquesta urbanització.
Aquí és on la història continua, on el seu actual president treballa perquè la flama no s’apagui, aquí és on veiem els fills fets homes i dones d’aquells que abans jugaven en jardins plens de runes i ara els seus poden gaudir d’espais adequats, noves generacions que cal integrar a la societat, on cal recuperar o mantindre aquell sentiment d’unitat que va fer possible transformar una urbanització no assimilada per l’Ajuntament de llavors, amb carrers sense asfaltar, amb un enllumenat més que deficient, sense jardins, pràcticament sense arbres, en una urbanització urbanísticament “legal”, i on val la pena viure.
Són molts els que calladament han treballat per aconseguir aquest sentiment de veïnatge, ningú escriurà llibres sobre ells, el seu nom no perdurarà per haver treballat pel seu entorn, per la seva societat, però els que van viure la lluita per progressar, difícilment ho podran oblidar, de ben segur que encara estan orgullosos de la feina feta.
Veient el veïnat ballar, vaig tindre la certesa que no era ben bé un ball, sinó un homenatge a la gent passada i present, i un exemple a la nostra gent futura.
Aquella nit les tanques de les cases es van fer més baixes, l’alcaldessa va parlar com una veïna més, el President es va emocionar, el veïnat va marxar content a les seves cases. Cap baralla, cap acte teatral per donar “vidilla” als mitjans, no es va produir cap noticia, però tots sabem que aquesta nit es va potenciar el sentiment de grup i pertinença a La Gaviota i Cubelles.
PUBLICITAT
PUBLICITAT