OPINIÓ
07-09-2011 23:34
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La sentència del Tribunal Constitucional exigia una resposta ferma i unitària per part d’aquells que defensem la sobirania de Catalunya. El clam popular fou prou clar, però els líders del país no l’escoltaren amb l’atenció que calia. L’enfurismada reacció inicial acabà derivant en desafecció i impotència, refredant-se lentament, com tants i tants cops. A Madrid, el nostre rebuig s’interpretà com sempre: “Ladran, luego cabalgamos”.
El President Barrera ja ha fet tard. Temps enrere ens deia que era massa vell per pensar que veuria una Catalunya lliure, però no prou com per perdre l’esperança. Si hagués viscut uns dies més, potser hauria sentit que aquesta esperança s’esvaïa. O potser no? Segur que no!!
Els partits espanyols, amb el suport del PSC, s’han conjurat en contra dels nostres interessos menystenint fins i tot aquells polítics catalans que han col•laborat amb ells per tal d’afavorir una pretesa “gobernabilidad de España”. Les més altes instàncies judicials ens recorden, constantment, a qui devem vassallatge mesell. Uns i altres ens fan mal, però ens mostren el camí amb insistència; llàstima que els nostres polítics no ho vulguin entendre!
La reforma constitucional i la sentència contra la immersió lingüística presagien un canvi irreversible: la progressiva inhabilitació de la Generalitat i del Parlament. El President Artur Mas diu que fomenten la desafecció, que ens separen, i que ens plantarem; en Duran i Lleida dóna per mort el consens constitucional; en Ridao abandona l’hemicicle en senyal de rebuig; en López-Tena crida al desacatament... Ja hi tornem: ”Ladran, luego cabalgamos...”
No siguem hipòcrites! Els polítics i jutges espanyols estan fent allò que hom espera que facin, segueixen les normes del joc fil per randa, tenen l’autoritat, l’exerceixen i la continuaran exercint fins allà on els plagui. Ells són Estat. A efectes pràctics, les nacions sense Estat no existeixen. Si volem gestionar les nostres finances, decidir en política lingüística i sanitària, tenir seleccions esportives, hem de ser un Estat. Si volem tenir veu i vot a la Unió Europea i a les organitzacions internacionals, hem de ser un Estat. Les grans decisions no es pacten amb nacions que voldrien ser estats o que juguen a fer veure que ho són.
Si penseu que l’encaix de Catalunya amb Espanya és impossible, des de Reagrupament, en aquesta commemoració de la derrota de l’Onze de Setembre de 1714, us proposem que pengeu l’Estelada als balcons i que sortiu al carrer per fer sentir el clam d’independència arreu del territori nacional, ja sigui donant suport a les Marxes de Torxes i ofrenes locals o bé en els actes que es faran a Barcelona. Si ens voleu fer costat, us oferim el programa d’actes a la nostra web i us convidem a treballar amb nosaltres i amb tots els independentistes del país per fer realitat la proclamació de l’Estat Català.
Tenim pressa, molta pressa. I ho volem tot! Visca Catalunya lliure!!
Reagrupament-Garraf
www.reagrupament.cat
PUBLICITAT
PUBLICITAT