VNG
04-10-2011 16:51
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Actuació excel•lent dels Bordegassos de Vilanova a la diada del Roser de Barcelona, que va tenir lloc diumenge passat al migdia a la Rambla de Santa Mònica de la capital catalana a tocar del monument a Colom. Els de la camisa groc terrós van descarregar la torre de set a més del cinc de set, dues construccions que enguany encara no havien pogut descarregar fora de Vilanova.
De fet, en el cas de la torre, l'última descarregada fora de casa datava del 2 de juliol del 2006. Amb moltes camises a plaça, la colla castellera de la capital del Garraf va aconseguir per fi plasmar els grans assajos de les darreres setmanes a plaça. I tot això arriba amb la cinquena diada Albert Salvany a tocar; una cita que tindrà lloc aquest dissabte 8 d'octubre a partir de dos quarts de set de la tarda a la plaça de les Cols de Vilanova, on els de groc terrós compartiran plaça amb els Castellers de la Vila de Gràcia i els Xiquets de Reus. Els Bordegassos aspiren a completar-hi la seva millor actuació de la temporada.
Després d'alçar dos pilars de quatre simultanis amb dos més dels Castellers de Barcelona, la colla de Vilanova va obrir plaça amb el cinc de set. Al llarg de la setmana a assaig s'havien descarregat dos cinc de sis nets i també s'havia alçat el castell de set dalt la pinya fins a dosos. Proves definitives per a un castell que enguany els Bordegassos només havien pogut descarregar a plaça pròpia, per Sant Jordi i per Festa Major. La colla era conscient que per aspirar a nous reptes era imprescindible revalidar castells com aquest. I el cinc de set va pujar amb molt bones mides, un ritme ràpid, ben lligat per la pinya i amb molta confiança per part de la canalla. L'estructura va estar sota control en tot moment i la colla vilanovina va aconseguir descarregar el tercer cinc de set de la temporada.
A segona ronda arribava el moment de dur a plaça el castell més valuós; la torre de set. Si el cinc estava ben assajat, la torre encara ho estava més. Dimecres a assaig la colla vilanovina havia descarregat la torre de sis neta i divendres havia tornat a descarregar la de set sencera. Quina millor prova què fer el castell sencer? Amb la mateixa alineació lleugera que una setmana abans l'havia carregat a Cornellà, però amb la convicció màxima per part de tothom, aquest cop la torre de set sí que es va descarregar, i amb autoritat. Seria estrany que la torre de set no passés a formar part del repertori habitual dels Bordegassos en el que queda de temporada. Feia cinc anys que els de groc terrós no descarregaven aquest castell lluny de la seva plaça de la Vila i, naturalment, va ser una consecució celebrada com calia.
Per posar punt i final a les rondes de castells els castellers que capitaneja Èdgar Granados van optar pel quatre de set. Un castell que va servir com a prova del quatre de vuit que fa setmanes que els Bordegassos treballen al pati d'assaig. En aquest cas, excepte en un component de quarts, es tractava del que podria ser el quatre de vuit sense els terços. El castell es va completar sense problemes, amb un pom de dalt lleuger cada cop més preparat per assolir nous reptes i el tronc i la pinya en el moment més dolç de la temporada. Aquest castell també va servir perquè força dels nous castellers s'estrenessin en posicions de compromís a la pinya; va ser per exemple el cas de Martí Juliachs com a d'agulla. El punt i final a la diada el va posar un pilar de cinc, que en aquest cas va quedar en carregat. Després de tot el que s'havia assolit abans, no deixava de ser una anècdota. L'enxaneta del pilar era la Paula Fèlix, que s'estrenava pujant a un pilar de cinc convencional (fins ara només l'havia fet aixecat per sota).
Per la seva part, els Castellers de Barcelona van descarregar el tres, la torre i el quatre de set a més del pilar de cinc. La diada, amb dues colles, va resultar molt àgil tant pel muntatge de les pinyes com per l'eficàcia de les colles a l'hora d'alçar els castells. A més, va ser una diada agraïda pels castellers, que van comptar amb un públic molt nombrós i entusiasta, poc habituat a veure un espectacle com aquell.
PUBLICITAT
PUBLICITAT