COMARQUES
20-06-2012 17:38
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Tot seguit, José Antonio Donaire Benito, professor de la facultat de turisme de la Universitat de Girona i director de l’Institut d’Estudis Turístics va oferir la conferència “Turistes, museus i patrimoni. Què ha passat i quin paper tenen en el futur ? en la què va explicar que “el turisme cultural és un concepte divers i transversal, que té funcions estètiques, interpretatives, rituals i d’identificació social”. Després, el president de la comissió de cultura de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, Pere Vicenç Rahola, es va referir a “La cultura com a font de riquesa”, tot destacant que el lloc d’Europa on més s’estudia la història i el patrimoni és a casa nostra.
Ma Àngels Tauler, directora Museu Egipci – Fundació Arqueològica Clos, va continuar la sessió explicant la seva experiència d’autofinançament, tot comentant que el 80% dels seus ingressos provenen de les seves activitats i que una de les seves fonts econòmiques són les exposicions itinerants. Mª Àngels Tauler també va explicar l’experiència de col·laboració amb Derby Hotels, que exhibeix diverses peces del Museu a les seves instal·lacions turístiques, “el micro-mecenatge és una de les eines amb més futur que tenim”, va afirmar.
Després va tenir lloc la taula rodona “La cultura i el turisme com a factor per sortir de la crisi” amb la participació de cinc ponents de diverses procedències. Joan Morales, director de la revista Descobrir Catalunya, va afirmar que “el turisme és una activitat estratègica per la nostra economia perquè endreça el territori”. També va dir que “l’arrel cultural és el que millor ens pot fer diferenciar davant un turisme globalitzat”. Tot seguit Xavier Roigé i Ventura, director del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona, va destacar la necessitat de mancomunar i centralitzar serveis i territoris, reduir càrrecs, reordenar recursos i equipaments. Sobre el turisme cultural va comentar que ens “ajuda a la construcció de la identitat d’un país territori”. Dolors Vidal, directora del Màster de Turisme Cultural de la Universitat de Girona, va continuar la taula rodona afirmant “cal cooperar i compartir propostes, perquè el turisme és una activitat estratègica de la nostra cultura”. Finalment, Francesc Vila i Albet, Gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona va explicar que el turisme representa el 12% del PIB de la província de Barcelona. També va dir que “el turisme no està en crisi i que cal que els museus s’orienten cap al mercat”.
Aquesta primera sessió de les jornades de turisme cultural van cloure amb una taula d’experiències de diverses zones de Catalunya, destacades per la posició estratègica que han donat al patrimoni i pel treball en xarxa. Anna Erra, regidora de Turisme i Museus de l’Ajuntament de Vic, va explicar la experiència del seu municipi on potencien el turisme pel casc antic i promouen els mercats i les fires. Josep Maria Cabré, director del Patronat de Reus va comentar que van crear Gaudí Centre com a motor econòmic de la ciutat, destacant que “és imprescindible tenir un recurs turístic potent”. Carme Torrents, Directora de la Fundació Verdaguer-Folgueroles va donar a conèixer la Xarxa d’Espais Escrits, una xarxa de propostes de patrimoni literari de la cultura catalana amb catàleg online i amb un mapa literari que conté un miler de fragments d’obres literàries acompanyades de contingut multimèdia. Per a finalitzar la taula, Eusebi Casanelles i Rahola, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, va explicar l’experiència dels museus industrials que van començar els anys 80, afirmant que el Museu ha “resistit amb el turisme de proximitat”.
Pel que fa al Garraf, Albert Tubau, Vicepresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs i membre de la junta directiva de l’ADEG va fer un repàs històric sobre com la comarca ha abordat i gestionat les sinergies entre cultura, patrimoni i turisme, tot afirmant que “al Garraf el turisme cultural el tenim poc desenvolupat, encara és subsidiari del turisme de sol i platja”. “Tenim un patrimoni cultural potent, un entorn natural que encaixa amb el Garraf, el Foix i Olèrdola, però ens falta un fill conductor que uneixi tot el que tenim”, va assegurar.
La segona sessió, titulada “Buscant estratègies d’acció al Garraf”, es realitzarà el dimarts 3 de juliol i es planteja com a una sessió més pràctica i amb un matis més territorial que faciliti la reflexió sobre la necessitat actual de sumar idees, treball i recursos per a aconseguir un desenvolupament territorial, integrador, motivador i efectiu.
PUBLICITAT
PUBLICITAT