L'ESCOLA MARGINA LA DIFERÈNCIA
15-11-2012 17:25
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Prendre el títol del ja clàssic vídeo de Ken Robinson, potser no és gaire creatiu... Comencem bé! Però aquesta interrogació retòrica ens porta a un dels problemes centrals dels nostres sistemes educatius i m'agrada tornar-hi una vegada més.
Definir "creativitat" és complex: per mi, és la capacitat d'obrir una nova via que uneixi dos punts de la realitat. Hi ha el punt A, veiem el punt B una mica més enllà i tenim la opció d'agafar el camí de sempre -sense plantejar-nos res-- o bé podem obrir una drecera que ens estalviï temps -aquí prioritzarem l'efectivitat- o simplement fer una ziga-zaga que ens permeti descobrir un paisatge desconegut -aquí prioritzarem el plaer estètic o la diversió--. La creativitat no és només una expansió mental pròpia dels artistes -els qui busquen la ruta pel paisatge més bonic- sinó que és l'impuls que mou també els
emprenedors, els tècnics o els científics -els qui obren les dreceres amb eficàcia-. La creativitat és el talent del lampista que observa on hi ha el dipòsit, com és la paret, on ha d'anar l'aixeta... i troba la millor solució per a la instal·lació.
L'escola tal com l'entenem margina la diferència, és uniformadora per principi: pot semblar una afirmació exagerada, perquè avui l'atenció a la diversitat és una voluntat dels legisladors i dels educadors. Però de quina diversitat parlem? Ens preocupem per no discriminar per sexe, país d'origen, classe social, discapacitat intel·lectual... És cert. Però a dins de l'aula, si algun nen o nena, noi o noia, busca un camí alternatiu entre els punts A i B, serà incomprès per mestres,
tutors i psicopedagogs, que intentaran corregir-li l'"error". Probablement serà castigat amb un "parte" o un suspens i començarà el seu procés cap a la frustració i el descarrilament del sistema. No ensenyem per a pensar, sinó per a solucionar exàmens. No busquem potenciar el millor de cadascú sinó que ens preocupem per assolir "competències bàsiques". Ens omplim la boca amb l'impuls de l'R+D i oblidem que a la base de qualsevol recerca hi ha una bombeta que s'il·lumina en una ment desperta.
Espero que molts col·legues que llegiu aquestes ratlles penseu que a la vostra escola no és així, que "nosaltres ho fem diferent, potenciem els talents de cada infant...". En tot cas, reflexioneu-hi sincerament, no us enganyeu a vosaltres mateixos.
PUBLICITAT
PUBLICITAT