STOP DESNONAMENTS
03-03-2013 Última revisió: 04-03-2013 15:57
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Viu a casa de la seva mare amb una filla que no troba feina i cobrant només una mínima pensió de minusvalidesa de 142 euros. Aquesta és la història de Montserrat Domingo, una de les caps visibles de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) al Garraf, però també de moltes altres famílies que, sense present ni futur, i amb l’obligació de destinar els pocs ingressos mensuals (si en tenen) a alimentar-se, s’estan plantejant ocupar els nombrosos immobles buits que hi ha a la comarca. De fet, en els darrers mesos, ja s’estan produint ocupacions.
“Ja he vist un pis. És imminent l’ocupació”. La Montserrat Domingo ho té molt clar. Actualment viu amb la seva mare, però considera que “per dignitat” es mereix viure sola en un pis amb la seva filla, de 24 anys. Cap de les dues té feina ni esperança. La progenitora va acabar els estudis fa un parell d’anys i, des de llavors, no ha trobat res de res. Ella fa anys que no pot treballar. Quan tenia 13 anys la van operar d’una esclerosis que ara li han provocat que se li hagin torçat les vertebres dorsals. Camina torçada i no pot aixecar pesos.
La seva situació, com la de moltes altres famílies de la comarca, és dramàtica. En el cas de la Montserrat Domingo, una de les cap visibles de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) al Garraf, ingressa una pensió vitalícia de minusvalidesa que ara, amb la recent pujada de l’IVA, arriba fins als 142 euros al mes. Actualment també cobra una pensió del RAE per majors de 45 anys de 426 euros mensuals, però aquesta se li acaba d’aquí uns mesos. I quan se li extingeixi, el seu futur és molt negre. Fa uns mesos li va arribar una resolució de l’INS que li denegava el reconeixement com a minusvàlida perquè no porta prou temps cotitzat a la Seguretat Social.
“Sóc conscient que hi ha gent que està pitjor que jo. Vull una vida digne per mi i per tothom”, exclama visiblement trista Domingo. “Hi ha gent que està passant gana, que ha perdut la casa, que no té cap ingrés”, assegura. El volum de persones demanant roba o recol•lectant menjar a les entrades dels supermercats en són la millor prova. Cada cop n’hi ha més, tot i que en la gran majoria d’ocasions no tenen permís per instal•lar-s’hi. És la necessitat davant del perill de la sanció.
Aquesta mateixa necessitat és la que està fent que moltes famílies de la comarca s’estiguin plantejant ocupar immobles buits del Garraf. No poden comprar-se un immoble ni pagar un lloguer. Tampoc poden optar a pisos de protecció oficial perquè no tenen nòmina ni prou ingressos per participar en els concursos públics. És el peix que es mossega la cua. “L’ocupació és l’única solució”, explica Domingo, que admet que ja s’estan produint ocupacions, “especialment” a Vilanova i Les Roquetes, tot i que moltes d’elles encara no s’han fet públiques. “Ens ho aconsella el mateix advocat de la PAH”, hi afegeix.
Esperen més de l’Ajuntament
Domingo reconeix que s’ha reunit personalment amb l’equip de govern de Vilanova, a qui ha entregat una carta en la que explica la seva situació. Considera que l’Ajuntament i l’alcaldessa, Neus Lloveras, l’estan recolzant, però també creu que la podrien ajudar molt més. “Necessito que em diguin “Montse té, una mitja jornada”, per exemple”. “Es podrien buscar més recursos per ajudar-nos, cal més unitat i acció al carrer”, afegeix la cap visible de la PAH al Garraf.
“Estic parlant de dignitat”, repeteix durant l’entrevista Montserrat Domingo, que acusa els bancs de la situació actual. Com que són els “culpables” també n’han de pagar les conseqüències, a base d’ocupacions de pisos buits de titularitat bancària. “La meva ocupació és imminent, ho dic molt seriosament. Ja tinc vist un pis”, alerta. És qüestió de dies.
PUBLICITAT
PUBLICITAT