AUDITORI MUNICIPAL
03-04-2013 0:17
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La Serva Padrona (La serventa mestressa) és considerada la primera gran òpera còmica de la història. Va ser composta per Giovanni Batista Pergolesi originalment com un intermezzo inclòs en l’opera seria Il prigionero superbo, del mateix Pergolesi. Ambdues obres es van estrenar a Nàpols el 5 de setembre de 1733, però la que ha passat a la història com una obra mestra indiscutible és La Serva padrona.
L’origen de l’òpera buffa, és a dir còmica - gènere absolutament revolucionari en aquell moment - és del tot popular i pot considerar-se el revers de l’òpera seria. Es tracta d’un gènere que correspon a la necessitat del públic del XVIII en general, i del napolità en particular, que demanava distracció i expressions artístiques vitals i autèntiques amb personatges de carn i ossos.
Els arguments de l’òpera buffa són senzills i divertits i s’inspiren en la vida quotidiana. En ells predomina l’element còmic i amb freqüència s’utilitza el dialecte napolità en els diàlegs, mentre que la trama acostuma a ser força simple i amb pocs personatges.
A Catalunya La Serva Padrona va arribar l'any 1750, quan va ser estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona i la seva fama es va estendre per tota Europa exercint una enorme influència durant molts anys després de la seva estrena.
L’argument
La serventa Serpina treballa pel vell, ric i solter Umberto. Cansada del mal tracte del seu amo, Serpina li anuncia que es pensa casar i que d’aquesta manera serà la senyora de la seva pròpia casa. Primer li fa veure a Uberto fins a quin punt ell depèn d’ella i aquest, fart, envia a Vespone, el seu criat, a buscar-li una esposa a la ciutat.
Serpina es desespera i tanca a Uberto a la seva pròpia casa i li diu que no sortirà d’allí fins que no accepti casar-se amb ella, després li presenta al seu suposat promès ( que no és altre que Vespone disfressat). Finalment, Uberto se n’adona que se sent gelós i que se sent atret per la seva criada. Serpina li confessa el seu amor i Uberto decideix casar-se amb ella i convertir-la en la Padrona de casa.
Director d’escena, Adrian Schwarztein
D’orígen argentí, italià, i espanyol entre d’altres, clown, actor, director de circ i de teatre , Adrian Schvarztein es dedica a l’escena des de 1989. Va estudiar Commedia dell’arte amb Antonio Fava a Itàlia però es forma teatralment arreu d’Europa, on ha creat i col·laborat diverses companyies de teatre de carrer, passant també pel teatre visual, l’òpera, la música barroca o la publicitat.Ha creat l’espectacle de circ Klezmer, que està permanentment de gira; ha format part del Circ Ronaldo de Bèlgica en els espectacles Fi Li i Brick a Barack. La seva primera creació en solitari és Greenman a la que va seguir The bed, que li va reportar el premi al millor actor al Festival de Haifa 1998 i al que va seguir Dans.
Ha creat i dirigeix el grup Kamchatka, guanyador del premi Miramiro 2008 i col·labora regularment amb el conjunt Le Tendre Amour.
Le Tendre Amour era un tema dominant als salons de la França de Lluis XIV i que ara dona nom a aquest grup de joves músics dedicats a l’ estudi, investigació i interpretació d’ obres dels segles XVII y XVIII. Caracteritzats per un gran rigor musical, la plasticitat interpretativa dels instruments d’ època i la refinada elecció del seu repertori aconsegueixen transmetre en cada presentació l’esperit, clima i emotivitat d’ una música d’ incomparable bellesa. Le Tendre Amour resideix a Barcelona i els seus integrants procedeixen de França, España, Argentina, Estats Units, Suecia y Brazil.
PUBLICITAT
PUBLICITAT