RECOLLIDES DE SIGNATURES
29-05-2013 19:21
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Estic segur que si comparéssim les llistes de les persones que els signen ens sortirien pràcticament els mateixos noms cada vegada. Quan no és en defensa de l’escola és per una agressió policial, si no és per la immersió és per les llicències de canals televisius… Els catalans som els campions del món de la firma en defensa de tot, i en defensa de ‘lo nostro’ encara més (i en aquest cas sense rival, perquè no hi ha ningú més que es trenqui la cara per nosaltres). Però res, no n’aprenem: no és que parem l’altra galta, és que som tota una galta.
L’última que circula per la xarxa (ai, aquesta xarxa, el dia que peti i s’escampi pel món tot el que hi circula ja la ballarem) és una campanya contra aquesta solemne imbecil·litat del lapao (per cert, sense responsables visibles) que pren la figura del malaguanyat Jesús Moncada per exemplificar allò que tots sabem i que només ignoren els que ho volen ignorar. I fot-li que és de Reus. Fa anys i panys, fa decennis, que estem així: ells ens claven garrotada i nosaltres correm a protestar i organitzar una recollida de firmes en contra. La pregunta és: fins quan hem de seguir així? Perquè el que és evident és que ni ells deixaran d’agredir-nos (si ho han fet al llarg de tres segles, per què haurien de deixar de fer-ho ara?) ni nosaltres aprendrem a agredir-los a ells (si no n’hem après durant tres segles, què ens fa pensar que en podem aprendre?). Dit a la manera del barri, ells ens la foten i nosaltres llepem.
Això és una guerra desigual que no guanyarem mai. Deixem de perdre el temps i sobretot les forces replicant qui no vol escoltar. De la mateixa manera que al nano que els companys de classe insulten i atonyinen els psicòlegs li recomanen canviar d’escola, nosaltres també hem de canviar de pati. Prou guerra, prou llepar sistemàticament. Què han de fer que encara no hagin fet (violència física, verbal, abusos, injustícies, robatori, denigració, mentides…) perquè acabem d’obrir els ulls d’una vegada? El nostre pati és Europa, on hi ha molts altres nens, i de moltes menes, però cap amb aquesta fal•lera de psicòpata per ficar-nos el dit a l’ull i humiliar-nos.
És clar que d’un poble que es va inventar la campanya més idiota de totes les campanyes que s’han fet i s’han desfet, aquella de ‘No als accidents’ (com si hi pogués haver ningú que hi estigués a favor), què en pots esperar?
PUBLICITAT
PUBLICITAT