TEATRE
03-09-2013 19:03
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La recent nascuda companyia AFAMARTS presenta espectacle. El dia 8 de Setembre al Circol Catòlic, amb 2 passis, el primer a les 17h; i el segon a les vuit de la tarda. S’hi podrà veure “la Maledicció dels Morts de Gana”, del dramaturg nord-americà Sam Shepard, un projecte que els joves integrants del grup van començar a assajar fa poc menys d’un any amb l’objectiu comú de fer teatre, i que han preparat a centres cívics i també sota sostres particulars (menjadors de casa, garatges, etc.). Haver-se de buscar la vida és un al·licient més en el teatre amateur, i aquests joves ho han experimentat en la seva pròpia pell, fet que els ha ajudat a interioritzar alguns dels punts claus del què la peça proposava.
L’obra parla sobre les relacions de família i els conflictes que es donen en un ambient que ofega l’individu i el mou a voler marxar, on la vida de la família és com la societat, violenta i contradictòria, moguda per unes forces que la dominen i plena de successos incomprensibles. S’opta per una posada en escena on es subratlla la interpretació i la implicació emocional dels actors (Gerard Budesca, Adrià Capdet, Àlex Pereira, Gemma Xufré, Xavi López, Alfons Pérez i Marina Pérez ). El seu director, Carles Molero, assegura que, tot i enfrontar-se a un text tan profund i complicat, la companyia ha sabut entrar en el món que el text proposa i s’ha aconseguit la versemblança dins una ficció tan rocambolesca.
I és que en l’argument, que pot semblar comú o quotidià, s’hi aporten tocs i girs escènics que de segur no deixaran indiferents als espectadors. La trama de l’obra presenta un matrimoni mal avingut que intenta vendre la casa familiar per separat mentre els fills es perden en els seus somnis ambiciosos en un lloc on tothom vol realitzar-se per aconseguir un èxit impossible, èxit que no podran obtenir a causa de la maledicció que pesa sobre la família: una barreja d’avarícia, egoisme, engany i alienació. La desintegració familiar és només la conseqüència de la dualitat entre la fatalitat, la fugida, i les esperances o els somnis dels personatges cap a punts divergents: el pare vol vendre la casa, la mare vol marxar a Europa, la filla a Mèxic i el fill a Alaska... La impossibilitat de dur-les a terme resideix precisament en aquesta lluita que els empresona, en la mateixa obsessió per aconseguir-la, que esdevé un parany on no poden moure’s.
En el decurs de les gairebé dues hores de representació queda palès, d’una banda, l’enorme treball dut a terme pels actors, donat que l’obra presenta molts girs i situacions compromeses i conflictives, que fan que, al llarg dels assajos, hagin donat molt de si per portar-la al terreny de la convicció total dels seus personatges, mentre que, per un altre costat, i amb una alta temperatura emocional, assistim a un dels temes recurrents del teatre americà, la seva obsessió per l’èxit. La fam dels protagonistes no solament és de menjar, que també, sinó que és una fam de tot allò que el sistema estableix com un senyal d’haver triomfat a la vida, en una societat on qualsevol pot arribar a ser president, i on no hi ha res pitjor que ser un fracassat. Salvant les distàncies, es pot establir un paral·lelisme amb la societat espanyola actual. Uns personatges que es resisteixen a resignar-se amb la realitat que els envolta i que lluiten per transformar-la des d’una posició errònia: des de la supervivència del més fort, la llei de la selva. Tot plegat, però, olora a auto-lamentació i és poc creïble.
Un alt contingut crític al voltant de l’entorn actual i de la modernitat, preguntes de rerefons sobre la confiança que s’ha de tenir en un sistema corrupte i malversat, que empeny a l’individu a creure en valors individualistes basats en la comoditat que aporta el capitalisme... I tot això dins el context d’una família humil de l’Arizona dels anys 60 que viu sobre les seves possibilitats i lluita amb la seva realitat, una lluita en què tota opció de fugida serà impossible sota una perspectiva agredolça.
Amb una posada en escena senzilla i còmoda pels actors i els espectadors, s’ha volgut ressaltar el treball interpretatiu per sobre dels decorats, que, tot s’ha de dir, compleixen a la perfecció amb el seu ambient proper i tancat. L’obra passa en una cuina, espai del menjar, de la gana i, si es pot, de l’acumulació. Una tria espacial que, alhora, col·loca als personatges en l’espai simbòlic de la lluita per sobreviure, de la fam i la set d’èxit i de pèrdua de tota noció racional. Donada aquesta circumstància, la dramatúrgia de l’obra i la seva posada en escena es fan dúctils i el joc es fa possible, i el riure té cabuda a l’espai de l’amargor precisament per aquesta pèrdua momentània de les nocions; per aquesta nebulosa que obsessiona la família, que fa que actuïn de formes un tant absurdes (així que sí, hi ha moments còmics). Tot plegat, un cúmul d’emocions que fa que els actors hagin de romandre constantment implicats dins aquesta atmosfera tenebrosa i etèria, treball que s’ha executat des de la interessant perspectiva d’uns joves d’entre 19 i 23 anys, que asseguren haver crescut a mesura que creixia al projecte.
Les entrades es poden adquirir a les taquilles del Catòlic, des de les 16h, per qualsevol de les dues representacions.
PUBLICITAT
PUBLICITAT