NOUS GOVERNS AL GARRAF
29-09-2013 16:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Podríem dir que els partits que estaven a l’oposició durant el mandat anterior (2007-2011), el mandat socialista, tenien tantes ganes de cadira i carteres que van fer bogeries. I dic bogeries perquè amb els exemples es demostra que la decisió que es va prendre no era tan bona i s’ha hagut de girar la truita.
A Cubelles, per exemple, Juani Navarrete (PP) i Mònica Miquel (ICV-EUiA) ja pensaven en un pacte abans de les eleccions si l’aritmètica els hi permetia. Després, però, s’ha vist que realment no podien menjar en el mateix plat (que és la traducció correcte de “hacer buenas migas”). Finalment, el resultat actual, de moment és un govern amb el partit que ho feia “tan malament” per desfer-se del PP: el PSC.
A Sitges igual. Per desbancar a Jordi Baijet, PP i CiU es fan amics malgrat les seves diferències ideològiques (nacionals, no en l’espectre polític). Finalment s’ha vist que no era tan bona idea també.
I l’última ha estat a Sant Pere de Ribes. L’eterna oposició de Josep Antoni Blanco ha agafat amb més ganes que mai –i és més que comprensible- l’alcaldia de Ribes i de Les Roquetes. Ara bé, per aconseguir-ho han hagut de fer una coalició difícil d’encaixar, on per exemple trobem la CUP i CiU junts o un dels socis de govern del seu rival en els últims dos mandats, ICV (sense EUiA).
PUBLICITAT
PUBLICITAT