PUBLICITAT
23-01-2003 18:10
La gent dels guetos i de les tribus estem amatents a la inquisició que ve o al Setè de cavalleria a punt de càrrega. La negació de la pluralitat cultural i lingüística i de lexistència de tres territoris que havien aprovat un Estatut abans que Franco organitzés lextermini, és allò que es pot esperar de qui fa 25 anys es va oposar a lesperit del bloc constituent, va inspirar el cop destat del 23-F i va impregnar les polítiques loapitzadores acordades per centristes i socialistes- inclosos els de Pasqual Maragall-, assumides des de la resignació i la col.laboració en la governabilitat pel partit de Mas. Fi dun cicle, doncs, amb totes les de la llei. No només retirada de Pujol, sinó fi del somni regeneracionista de lEspanya monàrquica de les autonomies. El rellotge es torna a posar a zero: any 76. Quan creus que ja sacaba torna a començar.
Però, la dialèctica ideològica i simbòlica, daquest dies, no hauria de servir de cortina de fum sobre la carregosa herència que ens està deixant Aznar i els qui han pactat amb ell, al llarg de vuit anys. Només pouant en notícies daquesta setmana podem enumerar alguns capítols daquest llegat.
Primer. Dades recents de la Seguretat Social indiquen que les noves altes tenen unes bases de cotització un 37% inferiors a la mitjana del sistema. Estem parlant doncs de salaris baixos i precaris que agreugen el futur de la Caixa de la Seguretat Social.
Segon. La Comissió europea ha dictaminat que els estats més retardats pel que fa a laplicació de les mesures que crein ocupació són Grècia, Portugal i Espanya. Aquesta suspèn 32 sobre 46 de les directives europees. Entre elles es critica la persistència del PER, la manca de mobilitat que provoca la inexistència dhabitatge social de lloguer i la no relació entre salaris i productivitat. Critiquen que els convenis no siguin dabast regional per adaptar-se realment a cada realitat. Qüestió que des duna òptica social també és criticable ja que a igual salari a Catalunya no es disposa de la mateixa capacitat adquisitiva, ja que la vida és, com a mínim, un 10% més cara que la mitjana espanyola.
Tercer. Amb una inflació desbocada, un 2% per sobre la mitjana europea, amb la pèrdua de competitivitat, cal afegir-hi que: mentre a Euskadi sha apostat per garantir la competència en els sectors regulats impulsant operadors de capital mixt però amb un important pes públic o parapúblic, en el gas, lelectricitat, la telefonia etc, sha lliurat Catalunya, amb armes i bagatges, a grups oligopòlics espanyols o espanyolitzats.
Quart. A cinc anys de laprovació de la fallida Llei de política lingüística, el balanç és en alguns àmbits desolador. La renúncia a les sancions i també als incentius deixa una situació marginal a la música, cine, retolació en català. Això, i la manca de política dacollida lingüística de la nova immigració en disminueix lús social greument.
Cinquè. Les recents enquestes marquen que el principal beneficiari del desgast del govern i de la voluntat de canvi són els socialistes que, curiosament, són corresponsables de molts dels problemes estructurals heretats, des de la seva participació en el govern de Madrid, amb la seva docilitat davant els poders fàctics i amb la seva complicitat en la nul.la política lingüística.
Els electors tindran en el properes mesos quatre ocasions per reflexionar sobre qui creuen que té les mans lliures i estar disposat a abordar la cancel.lació daquestes hipoteques.
Josep Huguet Biosca
Diputat Portaveu dERC Parlament
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT