DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

El gran dictador


Andreu Bosch

23-01-2003 18:25

Sempre hi ha algú que vol ser l'amo del món

El gran dictador

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.

“No vull governar o conquistar ningú. M’agradaria ajudar tothom si fos possible, els jueus, els gentils, els negres, els blancs. Tots volem ajudar-nos els uns als altres, els sers humans som així. Volem viure per a la felicitat i no per a la misèria aliena. No volem odiar-nos ni menysprear-nos mútuament. En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot proveir a tothom.”

Amb aquestes paraules comença el discurs de Judio, el barber d’un barri marginal de Hynkel, doble exacte del dictador de Tomània, on es fa crit contra la intolerància i una crítica oberta cap els governs autoritaris i la manca de llibertat.

Com en el moment del rodatge de la pel•lícula ressonen els tambors de guerra al nostre voltant. En aquells dolorosos moments de 1940 les tropes nazis avançaven per Europa sense trobar pràcticament resistència al seu pas, el resultat es conegut de tots: Auschwitz, Treblinka, Mathausen...Ara la zona en conflicte ha canviat, ja no és la vella Europa; en la zona del món àrab i islàmic situat en les fronteres del que coneixem com a món “desenvolupat” es concentren les situacions de lluita larvada o oberta. Oberta en el cas de Palestina, a punt d’explosionar en el cas d’Iraq; estats satanitzats col•locats pels Estats Units en l’eix del mal: Sudan, Síria, Iran, altres súbdits en aquests moments del poder americà: Aràbia Saudita, Turquia o Kuwait. La zona es troba al bell mig del desig de dominació imperial i del jou d’una elite dirigent corrompuda, dèbil i incompetent, i per a finalitzar , el fanatisme més curt de mires, el més salvatge, el que porta l’estandart d’en Bin Laden és qui els pretén representar en el futur.

L’any passat per aquestes dates era l’Afganistan, aquest any l’Iraq. Podríem preguntar-nos per què, i la raó sembla estar en un sistema econòmic centrat al voltant de l’or negre . aquesta zona representa un 65% de les reserves mundials i tot i les probables innovacions que es puguin dur a terme en matèria d’energia en els propers anys, sembla ser que el petroli continuarà sent l’energia primària durant el proper mig segle. Després, potser l’esgotament de les reserves i la seva substitució pel gas, i on és troben les reserves del gas?, al Magreb i a l’Àsia Central, que esdevindran doncs, zones de cobdícia dels propers 50 anys. El control d’aquestes reserves és crucial pels Estats Units perquè en depèn absolutament per al seu creixement, sobre tot perquè la ceguesa dels seus dirigents es nega a obrir-se a l’estratègia de recerca i ús d’altres fonts energètiques. (Recordem el Tractat de Kioto).

D’aquí la necessitat de conquerir Iraq pels Estats Units, res a veure amb el perill del terroriste i l’anhel de seguretat, tot i que potser caldria recordar a Bush, Blair, Berlusconi, i Aznar que com deia Popper, la seguretat és directament proporcional a la conjugació de llibertat i justícia. La llibertat l’estan convertint en poc més que un joc de mans (pensem en la campanya de descrèdit oberta pels governs Central i Gallec, a més de la premsa i televisions afins contra la plataforma Nunca Mais), la justícia no existeix, els altres són no-persones, no-existents, prescindibles.

Amb la guerra de l’Afganistan, l’amenaça d’Iraq i la destrucció de Palestina, els Estats Units (i els europeus) s’asseguren el control de la zona estratègica de l’energia i com que no hi ha contrapes a l’imperialisme nordamericà, aquesta operació colonial sembla que es podrà desenvolupar lliurement, tot i que com a contrapartida les poblacions civils hauran de patir el terrorisme de la venjança que no ho dubtem, serà inevitable.

Si en la pel•lícula El gran Dictador, Judio, el barber, busca la convivència en pau i harmonia, que garanteixi la igualtat de drets per a tots al marge del seu color de pell, del seu credo o ideologia i fa l’impossible per aturar la maquinària bèl•lica, tindrem quelcom a dir nosaltres els ciutadans, a Nova York i a Washington, a Londres, a Paris, a Brussel•les, a Roma, a Amsterdam, a Atenes, a Estambul, a Madrid, a Barcelona.......No tindrem res a dir?
Carmen Gallego Cruz (Sitges Solidari)

EL PROPER 30 DE GENER A LES 21.30 SITGES SOLIDARI I S.O.S. RACISME PRESENTEN LA PEL•LÍCULA EN CINEMA FORUM EL GRAN DICTADOR(VERSIÓ RESTAURADA I EN V.O.S.)
NO HI FALTEU!

IMAGINA’T UN ALTRE MÓN

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.