PUBLICITAT
POESIA
01-02-2003 12:09
Cuando os escucho, me pongo a llorar,
con miedo de que algún día acabará.
Pero no acabará con un final feliz,
sino bastante triste para mí.
Para mí y para todos.
Que todos estamos alarmados
con una enfermedad que no tiene cura,
una enfermedad demasiado dura.
El cáncer os come por dentro
pero yo lo noto por fuera;
ya no puedo más veros
morir sin ninguna fuerza.
Dicen que mejoráis cada día.
¿Lo puedo creer?
Yo no lo creo.
Creo que me mienten sobre vuestra vida.
Una vida que se acaba con prisa
para no dar más trabajo ni sufrimiento
a los que os acompañan al compás del viento
con un solo deseo, daros larga vida.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT