LITERATURA
27-01-2014 10:10
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Diuen els que ho coneixen, que el restaurant Darna de Ramallah ofereix el millor de la cuina mediterrània feta en aquesta ciutat històrica de Palestina. I m'ho creo. Per què? Perquè en aquest luxós establiment situa l'escriptora Suad Amiry a les seves amigues-protagonistes de la seva novel·la devastadora: No hi ha sexe en Ramallah. Un llibre àcid escrit per aquesta dona que “sense ser feminista ni lesbiana” ens provoca una sacsejada a través d'una generació de dones que van créixer amb l'OAP i es van topar de cara amb la menopausa personal i la frustració política col·lectiva.
Suad Amiry va rebre aquest dissabte dia 25 de gener el premi Nonino 2014 per la seva narrativa àgil i divertida, plena de sagacitat, punyent i militant pels drets humans. Així ho ha proclamat el jurat format –atenguin bé!- pel premi Nobel VS Naipul, Ermano Olmi, Claudio Magris, Edgar Morin i Fabiola Gianotti.
Suad Amiry ja va mostrar grapa literària i militància en la seva obra Sharon i la meva sogra, on a manera de diari esbudella els avatars familiars enmig de les invasions israelianes entre 2001 i 2003.
I per què els parlo d’Amiry, de la seva sogra, de la seva literatura i del seu sexe? Perquè si tanquen vostès els ulls un segon i pensen en Palestina, segurament imaginessin aquests densos mapes on encaixa la franja de Gaza i Cisjordània al costat de l'Estat d'Israel; perquè recordaran la imatge decrèpita d'Arafat abandonant Ramallah malalt o tal vegada enverinat; perquè assenyalaran un edifici cosit a bombes i ploraran per un nen ferit que, sagnant, cerca amb la mirada el seu pare.
I aquesta és una Palestina dura, real, que ens interpel·la.
Però els proposo imaginar aquesta altra Palestina que no obre els Telenotícies. La que ens explica Suad Amiry: on hi ha violència i esperança; on hi ha persones que moren de velles i no sota les bales com va deixar dit Mahmoud Darwish. On hi ha xavals que segueixen, com els nostres, els partits del Barça i del Madrid sense saber que la seva és la terra ferida de totes les terres ferides del Planeta.
I mentre, alguns afortunats, com les amigues de Suad Amiry, alçaran l'índex per sol·licitar al cambrer del Darna una altra ració de marisc i amanida fresca.
Com aquí, entre nosaltres, on també tenim les nostres escriptores, els nostres restaurants, els nostres problemes amb el sexe i les nostres palestines.
PUBLICITAT
PUBLICITAT