LA NADALA 2013
07-02-2014 2:36
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Vilanova i la Geltrú acollirà aquest dissabte, 8 de febrer, la presentació de Castells, el llibre Nadala que la Fundació Lluís Carulla publica anualment dedicat a un aspecte de la cultura catalana i que en l’última edició s’ha centrat en el fet casteller, una tradició que ve del passat i que es projecta cap al futur.
L’acte de presentació, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i dels Bordegassos de Vilanova, tindrà lloc a les sis de la tarda a la seu d’aquesta colla castellera (Plaça de les Casernes, 2). Hi participaran l’alcaldessa de la població, Neus Lloveras; el president de Bordagassos de Vilanova, Miquel Olària; Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, Jordi Llavina, coordinador de la Nadala, i els periodistes i coautors de l’obra Xavier Capdevila i Efren Garcia.
Per presentar la publicació Nadala 2013 Castells la Fundació Lluís Carulla ha triat diverses ciutats de llarga tradició castellera (Vilafranca del Penedès, Valls, Tarragona i ara Vilanova i la Geltrú).
La publicació
La Nadala 2013, coordinada per Jordi Llavina, inclou articles escrits per vuit especialistes que analitzen la tradició castellera des de diverses perspectives. Pere Ferrando fa una aproximació a la història dels castells, des del «ball de valencians» i els primers «Xiquets de Valls» fins al 1981, en què es torna a assolir un castell de nou pisos. Efren Garcia descriu l’expansió dels castells més enllà del Camp de Tarragona, a Barcelona, Girona i Lleida, i a les Illes Balears i la Catalunya Nord, i en ressegueix les innovacions tècniques i estructurals. Guillermo Soler relata l’eclosió del fet casteller en els darrers trenta anys i la gran fita que suposà assolir construccions de deu pisos, amb l’emblemàtic castell dels Minyons de Terrassa, el 1998.
El vilanoví Xavier Capdevila para especial atenció a la projecció internacional de les torres humanes, dóna compte de manifestacions culturals semblants en altres contrades i explica casos concrets en què la construcció pròpiament catalana s’ha importat en altres societats. Joan Cuscó constata la importància de la música en la festivitat castellera, uns «tocs» particulars i emblemàtics que han inspirat molts compositors del país, com Pau Casals o Anselm Clavé. El filòleg Xavier Brotons investiga el lèxic casteller, ric i variat, amb mots que designen les posicions, les parts i els tipus de castells i n’explica l’origen i l’ús. Josep Bargalló mostra com la literatura i les arts han reflectit la pràctica castellera, des d’un petit esment del Baró de Maldà en el seu Calaix de sastre, passant pel poema «L’enxaneta» d’Àngel Guimerà, fins a l’escultura d’Homenatge als castellers d’Antoni Llena.
Raquel Sans, finalment, detalla en una cronologia els moments més significatius de la història castellera des del segle xviii fins a l’any 2013, constata la continuïtat del moviment i com s’ha anat estenent fins arribar a l’esplendor d’avui.
A més a més, el llibre inclou una memòria de les activitats dutes a terme enguany per la Fundació Lluís Carulla, des de l’atorgament de premis com els Baldiri Reixac i els Francesc Candel, fins a les activitats del Museu de la Vida Rural i les publicacions de l’Editorial Barcino.
El llibre-nadala del 2012 estava dedicat a la fotografia feta a Catalunya els darrers quaranta anys i en reivindicava la rellevància. La Nadala 2014, per la seva part, farà un recorregut històric des del 1714 fins a l’actualitat amb la voluntat d’oferir una perspectiva àmplia sobre les relacions de Catalunya amb Espanya.
La Nadala de la Fundació Lluís Carulla és una publicació de caire divulgatiu dedicada a algun aspecte rellevant de la societat i la cultura catalanes, escrita per reconeguts historiadors i especialistes del nostre país. Aquesta publicació es repeteix any rere any des del 1967 i, amb aquesta, compleix 47 edicions. Els subscriptors de la Nadala, amb les seves aportacions, fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac, destinats al reconeixement de l’escola catalana i que ja porten 35 edicions. La pàgina web de la Fundació recull totes les nadales publicades des del 1967.
Precisament i per tal d’assegurar la continuïtat dels guardons gràcies al micromecenatge, recentment s’ha iniciat la campanya Impulsem els Baldiri, amb la creació del portal web impulsemelbaldiri.cat. Des d’aquesta pàgina es pot triar l’aportació que es vol fer als premis i informar-se dels diferents obsequis que la Fundació tramet als seus mecenes, a més de la Nadala, com a mostra d’agraïment.
PUBLICITAT
PUBLICITAT