VIA PÚBLICA
22-02-2014 20:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En el Diari de Vilanova de la setmana passada, on s'explicava que han arribat les reparacions de la via pública mitjançant el reforç de la USM amb 20 persones provinents dels plans d'ocupació, es feia referència a que les llambordes de la Plaça Llarga fa molt de temps que es mouen i que haurien d'haver tingut una certa durabilitat si l'obra s'hagués fet bé.
Sense ànims de polemitzar, la veritat és que van ser unes declaracions que em van sobtar, i que no comparteixo, quan la causa de l'acceleració del procés de degradació del paviment ha estat el permetre un increment del volum de trànsit rodat en aquest eix que va des de la Plaça de les Casernes fins a lligar amb el Carrer Correu. Permetre travessar la ciutat de Nord a Sud, o de ponent a llevant pers uns carrers que no han estat dissenyats per a suportar un flux continu de trànsit rodat és accelerar el procés de degradació d'aquests paviments, o ens obliga a implicar polítiques molt més intensives de manteniment del mateix. I no hi ha més. Argumentar que es mouen per que l'obra no es va fer bé, és fugir d'estudi i no voler reconèixer que les decisions que s’han pres amb certes polítiques de mobilitat al barri poden tenir, entre d’altres, aquestes conseqüències.
Cal recordar que aquesta part de la ciutat va tenir una reflexió prèvia a totes les intervencions que es van fer (amb major o menor encert), i respecte de la mobilitat, es va plantejar un model de pacificació del trànsit de tal manera que els eixos urbanitzats no fossin vies bàsiques de circulació de la ciutat.
Primer es va aconseguir la inversió econòmica de la Llei de Barris.
Després es va redactar el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic, que volia ser un document urbanístic amb aspiracions a ser un document marc en el que hi hagués una confluència de polítiques de protecció patrimonial, urbanístiques, paisatgístiques, lumíniques, de mobilitat, de rehabilitació, de tractament de l'espai públic i de tots aquells aspectes que conformen les ciutats. I també es va constituir el Consell Assessor del Nucli Antic que tenia vocació de ser un espai de debat i reflexió per recollir propostes de la ciutadania. Cal dir i és just reconèixer que al final pràcticament es va convertir en un espai en el que explicàvem coses i que hi havia poc marge de debat (cal reconèixer-ho i ser crítics en allò que potser no vam estar prou encertats. I crec que aquí haguéssim pogut millorar molt si haguéssim permès als assistents participar des del moment inicial de les actuacions i no tant quan aquestes ja estaven definides). I cal dir-ho. En aquell moment alguns assistents ja reclamaven espais de debat i no només espais informatius tot i que crec que es va agrair la creació del Consell Assessor.
Aprofito per agrair un altre cop, i públicament, la implicació que van tenir de manera desinteressada molts ciutadans, tècnics de la nostra ciutat, entitats, associacions, veïns del barri, tècnics municipals i també algun regidor d’una formació política que abans estava a la oposició.
Per tant cal insistir en que els criteris que es van seguir per decidir quins eixos del Nucli Antic s’urbanitzarien estaven carregats d’intencionalitats urbanístiques i paisatgístiques que potser no hem explicat prou bé.
Al meu entendre va ser clau la implicació de despatxos professionals de l’arquitectura i l’urbanisme de la nostra ciutat. Van ser ells qui van materialitzar les voluntats polítiques i ciutadanes sobre el tractament de l’espai públic i respecte les polítiques de mobilitat del barri.
Es va pensar un barri per a les persones, on evidentment es tenia que conviure amb el trànsit rodat. Però es van aplicar unes polítiques de mobilitat pensades pels veïns, pel transport públic i per la càrrega i descarrega, però en cap moment es volia recuperar models instaurats en els nostres costums de la mobilitat fins a la data, en el que podíem travessar la ciutat de ponent a llevant i de nord a sud.
Per tant, i ja per acabar, l'acceleració del procés de degradació del paviment és degut única i exclusivament a l'increment del volum de transit rodat que ha sofert aquest i d’altres. Entenem que cal recuperar el model de pacificació del trànsit no només del Nucli Antic, també del primer eixample central.
L’obra es va dissenyar i es va executar sota uns criteris de flux de trànsit rodat que no s’estan complint. Els projectes es dissenyen en funció de l’ús que ha de tenir. Si es canvia aquest es pot invalidar el projecte inicial. Tant els tècnics redactors dels projectes, com els tècnics directors de les obres van aplicar uns criteris projectuals i constructius basats en un model concret de ciutat. Si aquest model es canvia, es pot deixar sense efecte els fonaments que estabilitzaven el projecte.
Xavier Oller i Bondia
Arquitecte i Exregidor de Projectes Urbanístics, Paisatge i Habitatge per ICV
PUBLICITAT
PUBLICITAT