DECLARACIÓ DE LA GENERALITAT
03-06-2014 16:31
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, l'església de Santa Maria a Vilafranca del Penedès, l'església de Sant Climent de Talltorta a Bolvir i l'església de la Immaculada d'Isil a Alt Àneu. S’ha delimitat també l’entorn de protecció d’aquests tres monuments i del Castell de Llers (Alt Empordà), conjunt ja declarat com a bé cultural d’interès nacional.
L'església de Santa Maria
És el primer i un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV, tant per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals com per la seva evolució constructiva, cronològica i funcional, així com pels seus singulars i excepcionals valors històrics.
La construcció de l’església es va iniciar l’any 1285 i es va consagrar l’any 1484. Es tracta d’un edifici de gran sobrietat, amb murs llisos i massissos amb predomini de les línies rectes, i una destacada austeritat decorativa, amb les gàrgoles com a elements escultòrics més rellevants. És una església de nau única coberta per volta de creueria de cinc trams amb capelles laterals entre els contraforts. L’absis és poligonal amb set panys amb contraforts interiors. Té una torre campanar, construïda el segle XIV, de planta octogonal adossada a l’absis a la banda nord. La portalada de la façana nord, porta primitiva de la basílica, conserva restes de pintura del segle XIV disposades al centre de l’arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta.
A partir de la data de consagració es va continuar la construcció de l’església. Els elements més destacats que s’hi incorporen són: la cripta el 1561, on es troba un grup escultòric en marbre blanc de l’enterrament de Crist, obra de Josep Llimona; la capella del Santíssim de 1806, i la façana neogòtica de 1903, amb projecte dels arquitectes August Font i Santiago Güell, que va substituir la loggia renaixentista que fins aleshores formava la façana principal. La portada principal neogòtica està estructurada en tres blocs de registres assentats sobre un sòcol de pedra calcària. Els grans finestrals de l’absis compten amb vitralls corresponents a la segona meitat del segle XX.
PUBLICITAT
PUBLICITAT