INTERNET EN 10 PREGUNTES

Entrevista digital a Sergi Callau Garrigó

---

vd

27-03-2003 20:12

Consultor independent TIC i e-strategies

1. Quan vas connectar-te per primer cop a Internet i amb quina freqüència et connectes actualment?

Faig us d’Internet des de fa més de deu anys (des del 89), encara que alguns afirmen que Internet no es tan vell (es la www la que no és tan vella i no Internet), la veritat és que treballava en una empresa en la que disposàvem de correus electrònic del tipus sergi@departament!delegació!empresa!uunet.net o quelcom semblant (amb unes adreces llarguíssimes), recordo que ens connectàvem a través del node de Madrid (Goya) i que sortia molt car, però que ens anava molt bé per treballar amb els nostres proveïdors americans i anglesos. Després, a nivell particular, em vaig afeccionar a les BBSs – semblant a una barreja de portal petit i als xats actuals. Però havies de trucar directament al node (a casa d’alguna persona que ho havia posat en marxa amb el seu PC i un parell de modems). Em sortia molt car (trucava a Hospitalet, Saragossa i a Madrid). Finalment amb l’aparició dels primers ISPs independents (Servicom), m’hi vaig llançar de ple, al principi l’accés era de pagament (34.000 pta. l’any) i a part el cost de la trucada telefònica. Recordo haver pagat una factura de Telefònica de 65.000 pts. i la corresponent bronca que va portar a casa.

Actualment estic permanentment connectat, hi passo forces hores, navegant i amb el correus electrònic. Sort de l’ADSL, mentre no hi hagi res millor.

2. Et connectes per qüestions de treball o de lleure? Quines webs acostumes a visitar i que més t'agrada d'elles?

Em connecto tant pel treball com pel lleure. Visito webs relacionades amb Internet, la tecnologia i els negocis (sobretot e-negocis), estic subscrit a molts serveis de butlletins electrònics que m’informen dels temes del meu interès i d’allà trobo nous recursos i llocs per visitar i conèixer.

El que més m’agrada es que el contingut sigui el que han promès; si hem de parlar de cuina, que predominin les receptes de cuina i no propaganda de llibres, cursets, utensilis i altres coses del tema. Si es parla de negocis a la xarxa, que es tracti el tema amb seriositat i que sigui professional i no una mera copia del que es diu en altres llocs. Al final el que es important es la credibilitat de la font de la informació, cada vegada haurem d’aprendre més a discernir entre diverses informacions sobre un mateix tema.

3. Amb quina freqüència uses el correu electrònic, i quina importància té a nivell de treball i a nivell personal?

El correu electrònic es bàsic per mi, tan per la feina com pel contacte amb amics, encara que pels amics el SMS (missatges amb mòbils) també està força bé. El correu està permanentment en marxa i contesto els missatges amb la immediatesa que em dóna el mitjà. Ara això també implica rebre molts missatges no desitjats, (SPAM) un dels pitjors mals d’Internet

4. T'has connectat alguna vegada a un xat o a serveis de missatgeria instantània? Quina opinió en tens d'aquests grups i d'aquesta forma de comunicació?

Si, esporàdicament utilitzo la Missatgeria Instantània, però sempre en cercles de coneguts. Soc molt estricte en el que fa a la privacitat. És una eina molt interessant i va molt bé per treballar en equip.

Entenc que hi ha gent que s’ho passa pipa en els xats, encara que no comparteixo l’afecció. Em preocupa la gent que xateja en hores de feina i els possibles forats de seguretat que implica de cara a que, si no es té cura, deixa portes obertes a que entrin estranys (hackers i altra gent amb poca feina per fer) als ordinadors i tot el que això implica.

5. Has realitzat alguna compra a través d'Internet? t'inspiren confiança els sistemes de comerç electrònic?

Si he comprat forces coses: discs, llibres, reserves d’avions i de cotxes, hotels i cases rurals, ordinadors, software, supermercats en línia, dominis d’Internet, emmagatzemant de pàgines web, subscripcions a revistes, etc., fins i tot presento la declaració de la renta des del primer any en que es pot fer. Mai he tingut cap problema que no pogués resoldre com en un comerç tradicional.

Els sistemes de pagament m’inspiren total confiança. De fet, com a comprador, tinc la paella pel mànec, ja que sempre tinc l’opció de retornar el pagament i és el venedor el que ha de justificar que l’hi he comprat quelcom. Però tampoc, se m’acudirà mai retornar un pagament d’una cosa que he rebut. L’únic problema que hi veig és en que molts comerços no diuen clarament qui són, ni posen gran quantitat de dades sobre com localitzar-los i això, al final repercuteix en que no generen prou confiança i no els hi compro.

6. Com et sembla que està posicionada Vilanova i la seva comarca respecte Internet i la societat de la informació?

Ah, però Vilanova està posicionada? Trobo vergonyós que una ciutat amb una Universitat i una fàbrica de cable de fibra òptica (Pirelli) no estigui cablejada amb la última tecnologia. No entenc com es que els de Catalana de Gas han estat (i segueixen) obrint carrers i no s’aprofita per passar-hi cable, no entenc com pot ser que s’urbanitzin noves àrees de la vila i no estiguin pre-cablejades, tenint en compte que es fan des de zero. Però si els senyors polítics van afirmar fa forces anys que volien convertir Vilanova en una segona Infoville – una ciutat valenciana en que es va donar accés universal als ciutadans a Internet i que va rebre forces premis i reconeixements en el seu moment. M’agradaria que l’Ajuntament arribés a una acord amb Pirelli (com ho ha fet en l’àmbit urbanístic) per tal de fer de Vilanova una ciutat pilot d’un cablejat de fibra òptica que doni un accés molt més ràpid que l’ADSL.

Si tinguéssim una infraestructura de telecomunicacions òptima a preus raonables, moltes empreses i tècnics se sentirien temptats de venir a instal·lar-se a Vilanova i pujaríem un graó en la qualitat de vida de la ciutat. Catalunya ha avançat més de presa que la resta de l’estat gràcies a tenir una infrastructura de comunicacions (autopistes de pagament) que no disposaven altres àrees. Si ara desenvolupem una infrastructura de telecomunicacions pensada en un desenvolupament cap a les tecnologies de la informació abonarem el camp perquè surtin fantàstiques plantacions d’empreses i persones d’aquest àmbit. Però si només ho reguem amb l’aigua que ha d’arribar del cel, restem a l’espera i no podrem donar un impuls en aquest sentit i no podrem optar a convertir una ciutat dormitori en una ciutat tecnològica. Un imant per a noves inversions.

Amb una Universitat Politècnica com la que tenim amb especialitats com telecomunicacions, no entenc com encara no s’ha posat en marxa una xarxa inalàmbrica ciutadana. No entenc com aquest col·lectiu no fa més pressió ni es belluga per promoure l’ús de les noves tecnologies.

7. Perdrem els nostres trets d'identitat enmig d'una Internet global, o Internet pot aportar un espai per a redescobrir el nostre entorn més proper?

A Internet hi ha lloc per tothom, encara que la globalització ens pot fer perdre momentàniament el nostre entorn de vista, al final hi tornarem, ja que al final ens movem per interessos comuns i és força possible que molts d’ells els compartim amb gent d’aquí mateix, però gràcies a aquest mitjà també podem compartir estones amb gent d’arreu. Es un poti poti molt llaminer.

8. Et sembla que Internet pot resultar una eina substancial per incrementar i millorar el debat i la participació ciutadana?

Si, però Internet només es un mitjà, un instrument i no cal sobrevalorar-lo. El quid de la qüestió és si els polítics i governants estan disposats a acceptar aquest nivell de participació o ho veuen com un excés de control per part de la ciutadania.

9. És important que s'universalitzi l'accés a Internet? Cal potenciar les mesures i actuals polítiques per a evitar la creixent "bretxa digital"?

Sí, per suposat, però posant ordinadors i connexions no es suficient, s’ha de preparar a al gent, donar-los formació (i molta), i assegurar-se que també tenen les necessitats bàsiques cobertes, perquè si no tenen per menjar de que els servirà navegar per Internet’

10. Una mirada al futur: com veus l'evolució d'Internet en els propers anys?

Pas a pas i dia a dia, Internet anirà aprofundint dins de la societat convertint-se en un company, en un mitjà més per accedir a la informació i a determinats serveis. Avui ja podem trobar-hi la farmàcia de guàrdia, demanar hora al metge, comprar entrades per un concert, al teatre o al cinema (a BCN, almenys).

Cada cop hi haurà més informació a disposició i haurem d’aprendre a seleccionar-la i discriminar-la. Però això ja passa amb la premsa escrita o amb els mitjans audiovisuals, hi ha forces cadenes de TV i de radio i molts diaris i revistes i hem de saber discernir la veritat o el que ens interessa de la notícia o informació que ens estant donant. Internet aportarà molta més fonts d’informació i molts més punts de vista.

A nivell empresarial, està clar que tenir informació de l’empresa i dels productes que ven a Internet la farà més localitzable i aquesta facilitat millorarà el camí per poder-hi fer negocis. Mica a mica les empreses també aniran facilitant la possibilitat de comprar-hi a través de la xarxa i coneixeran millor el mitja i podran adaptar-se més fàcilment als requeriments dels seus clients (essencial per sobreviure). La globalització ens farà espavilar-nos més i ser més competitius, abastar més mercats i arribar a clients inimaginables fins el moment.

L’empresa, de la mateixa manera que va adoptar el tèlex i després el fax, s’adaptarà a l’ús d’Internet i quan ja sigui una eina consolidada, no caldrà que li donem la importància que ara té.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies