CLUB PATÍ VILANOVA
06-11-2014 13:42
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Ja fa temps que tinc ganes de reivindicar la tasca feta durant aquests quatre últims anys a la base del Club Patí Vilanova. El motiu no és un altre que poder transmetre optimisme i sobretot 'vilanovisme'. Molts de vosaltres us preguntareu el perquè d’aquest sentiment, doncs per què la visió que tinc, com a entrenador, com a coordinador i com a pare és que encara que el Patí millori en resultats (que per cert són els millors de la història en la base fins a la categoria aleví), que millori en estructura tècnica o que millori en número d’entrenadors sortits del club, no millora pas en sentiment.
Aquest sentiment que produïa sortir del túnel, sota l’ESKALA, a ritme del “Turuta”, amb el qual a qualsevol jugador nascut a Vilanova se li posava la pell de gallina. I als de fora, també. Aquest sentiment que els nens veiessin un pavelló engrescat, encara que no sortissin els resultats, i cantessin el “NO T’ACLARES, NO T’ACLARES”.
Aquest sentiment de la vella guàrdia d'exdirectius, aficionats i la nova fornada de gent interessada en el Patí, junt amb els directius actuals i pares dels nens que juguen a la base. Que tots van units per tirar endavant el Patí, tots a una. És un sentiment que s’ha perdut, que per diversos motius no noto en l'ambient de les Casernes.
Tinc la sensació que cadascú va a la seva. El primer equip masculí, per exemple, va a la seva. Costa trobar els seus jugadors al pavelló veient partits de la base. El femení, en canvi, en això dona una veritable lliçó involucrant-se en l'estructura dels equips de base de noies. A les xarxes, per exemple, tenim una pàgina oficial del Club Patí Vilanova a Facebook, però també en tenim una del femení. Potser no som el mateix? No són els dos nostres màxims representants? No són el mirall d’on s’han de veure reflectits els nostres petits jugadors i jugadores? Són dos exemples de perquè penso que cadascú va a la seva.
Sento als mitjans de comunicació exdirectius dient que ara no els toca a ells, a aficionats només queixant-se i a la vegada exigint el màxim al club, en resultats i objectius. Escolto als mitjans que el club no pot ser dels pares, que seria la fi del Patí. Aquests, els pares, són ara mateix els que cada cap de setmana van amunt i avall amb les famílies a partits i més partits, ajudant els altres equips, aportant amb la presència dels seus fills, assistint al pavelló a partits d’altres equips per recolzar-los i estar al seu costat. Són els qui cada mes, pagant religiosament la seva quota, permeten que una mitjana de 20 equips puguin competir i actualment mantenir l'estructura de la base.
Ara fa un mes un Club català, un club d’hoquei, va ser homenatjat pel seu ajuntament pel seu bon paper, tan a nivell sènior com de la base. Aquí tenim dos equips del Patí campions de la seva territorial, en categories bases, i no han rebut ni un reconeixement, a part del fet des del club. Fa una temporada, equips classificats a finals de campionats i algun de guanyat, i cap reconeixement. I dues temporades abans, el mateix. Tot al contrari del que passa al nostre municipi. Potser perquè tenim uns mitjans de comunicació locals que diuen que la base no funciona, que no tenim jugadors al primer equip, que com és que fa temps que no surten jugadors de la base. I això va calant en l’aficionat, en el soci, en l’administració, en aquell empresari que potser apostaria per recolzar econòmicament el Patí.
Aquest rum-rum, aquesta poca fe en la feina que s’està realitzant, sumada al silenci permanent que hi ha des de l’administració local, no afavoreixen un club històric, un club esportiu referent de la ciutat i que sempre ha estat portant el nom de Vilanova i la Geltrú pel nostre país i per l’estranger.
I ara, aquí, vull explicar els motius que tinc jo, per confiar en el Patí i en la feina realitzada aquesta anys i que s’està realitzant. Vull explicar les meves conviccions sobre el fet que es pot tornar a tenir aquell sentiment de vilanovisme compartit per una massa social que ha perdut la fe i la “trampera” per aquest esport . Pel Patí.
Fa cinc temporades es va prendre una decisió per part de l’actual junta directiva, al capdavant de la qual està en Pau Viadel. Aquesta decisió era canviar l'estructura a nivell tècnic de la base del Patí. En Xavier Mestres va posar fil a l’agulla i es va envoltar de dos-tres entrenadors que estaven vinculats a nivell sènior i que havien participat a nivell nacional i OK LLIGA. Enlloc de posar aquests entrenadors en equips júniors o juvenils, es va fer una planificació de baix a dalt començant des de l’escola. És des d'allà on s’ha anat treballant any a any, temporada rera temporada, amb encerts, amb errors, però sempre pensant en un futur. I aquest futur està arribant.
Ara mateix puc dir que estem competint amb els millors. Qui són? Voltregà, Manlleu, Vic, Tordera, Igualada, Noia, Caldes... Aquells clubs que molts entesos de l’hoquei diuen que són l’exemple a seguir, aquells que molts diuen que el Patí ha de copiar el seu model... Doncs estan competint amb nosaltres. I segons com, estem per sobre a nivell de resultats o, si més no, competint de tu a tu a nivell tècnic i d’estructuració de la base.
Això em permet dir que ara mateix som una referència de l’hoquei català: una referència tècnica, una referència de joc i d’equips. I això ja fa uns mesos que ho vaig comentar en un programa de televisió. Però potser fa falta que la gent, que els pares, que els aficionats i que el soci tinguin més fe, més confiança, perquè treballant com s’està treballant, dia rera dia, entrenament darrera entrenament, sortiran els fruits, sortiran jugadors i sortirà el SENTIMENT VILANOVÍ.
Ara mateix crec que és el que més envejo d’aquests clubs referents que he citat. Tècnicament no tenim res a envejar-los, però si envejo el creure amb la feina que s’està fent, envejo el recolzament institucional, envejo el suport dels comerços locals a un club i a un esport. Envejo el sentiment d’unitat. Van tots a una, mani qui mani, decideixi qui decideixi. Tenen un sentiment de club, de ser un referent per a la ciutat, per al poble.
És el moment d’arremangar-se, de fer pinya, que surti gent nova, gent vella... Gent, en definitiva, que estimi, que senti, que tingui “trempera” perquè el Club Patí Vilanova segueixi sent aquest referent que actualment és i que ara ja no és un club a expenses d’aquella generació esporàdica que sorgeix de tant en tant. Ara podem dir que tenim 4-5 generacions de jugadors que tècnicament són de les millors, que per equips estem entre els millors i que com estructura no hem d'envejar res a ningú.
Es per tot això que crec en el Patí, que vull creure en la gent que hi ès i que hi serà i que entre tots hem de fer VILANOVISME!!! Hem de fer del Patí el sentiment d’un poble, el sentiment d’una ciutat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT