CINEMA
12-05-2015 10:56
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El cinema francès segueix gaudint de la millor salut europea amb títols tals en els últims anys com, Intocable, Guillaume y los chicos a la mesa, Bienvenidos al norte, Nada que declarar, Samba, Pero !Dios mio que te hemos hecho!...
I ara ens arriba de nou un gran èxit amb aquest film que ja han vist més de set milions d'espectadors addictes al xovinisme francès i que al marge d'altres candidatures ha obtingut el Cesar a la millor interpretació femenina per la debutant i Louane Emera en un paper gens fàcil.
Comèdia dramàtica de molt agradable visió, on la filla d'una unitat familiar composta de quatre membres, tres dels quals són sordmuts, pares, i germà, haurà d'exercir la tasca de guia visual i en certa forma espiritual.El matrimoni format pels actors Karin Viard i François Damiens ja van treballar junts en la també reeixida Res a declarar en l'any 2.011.
El projecte molt mesurat i elaborat constitueix un saludable exercici de vitalitat perenne entre el treballar quotidià i subsistència en un món difícil i hostil per a disminuïts sensorials i la possessivitat o no que uns pares han d'exercir en un bé o mal entès exercici de protecció cap als seus fills que pot cohartar la seva llibertat de vol i ànsies de desenvolupament emocional.Especialment quan la filla despunta en tasques de cantant.
La pel·lícula sensible que no sensiblera mai deriva cap singladures xarones ni desaforades pròpies del que podria desembocar fàcilment en un autèntic disbarat.
Molt al contrari, queda canalitzada en tot instant en els paràmetres d'un cinema ben cuidat, pulcre, sense excessos i amb certa trampa. Preciosament aquella en la qual els francesos, són autèntics mestres, la de saber arribar a un públic molt majoritari amb aquells productes que agrada de veure, tractats sense excessos però tampoc sense renunciar a certes pinzellades dramàtiques ensucrades amb additius saludables i sense que es percebin.
Per a aquells més sensibles us recomano ja en els deu minuts finals del metratge, l'audició de cant al fet que la protagonista se sotmet i en la qual interpreta una cançó molt coneguda i excel·lent com és la titulada, La malaltia de l'amor.
Molt recomanable i saludable el visionat del film.
LA FAMILIA BELIER
França-Bélgica 2.014.
100 m.
7/10
PUBLICITAT
PUBLICITAT