LLEI WERT
14-05-2015 10:43
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els pares tenen dret a triar la llengua de comunicació a l’escola. Els pares que opten pel castellà poden evitar als seus fills la pesantor d’haver d’aprendre una llengua minoritària –i minoritzada- com és el català.
La meva enhorabona per aquesta decidida passa endavant del senyor Wert en favor del dret a decidir. Espero que aquesta iniciativa s’estengui amb posterioritat a altres àmbits de la vida. M’agradaria poder triar també a què es dediquen els meus impostos, per exemple. Que hi hagués una creueta, al costat de la que ja hi ha de l’església, per als qui volguessin col·laborar en el sanejament dels bancs; una altra per als qui no els faci res gastar diners públics en armament o una per als qui són partidaris de la medicina natural i no volen que amb els seus diners es pagui la factura de les farmacèutiques.
A l’escola podria acabar essent un enrenou, però tranquil que ja no ens ve d’aquí. Ara em costarà una mica més explicar per què hem d’aprendre tota una sèrie de matèries aparentment inútils com el català o la filosofia o el llatí. Si la llengua només és una eina de comunicació, quin sentit té estudiar les que tenen menys cilindrada? És un raonament que havia sentit abans en boca dels meus alumnes, ara bé, he de reconèixer que encara no l’havia escoltat de llavis d’un ministre. Una idea així ens porta inexorablement a una conclusió d’una lògica espaterrant: dediquem-nos només al castellà. O fem-ho tot directament en anglès. Les llengües són una nosa -sembla que ressoni de fons quan sentim al sr. Wert-, tenim dret a lliurar-nos d’aquest destorb i qui el vulgui que el carregui.
Seria el món més fàcil, més lliure, amb una sola llengua? És una pregunta força retòrica perquè molt probablement la diversitat humana no podria mantenir la unitat d’aquesta llengua “privilegiada” durant gaire temps, però, tot i així, seríem més lliures? Ho dubto. Seríem més pobres? Ben cert. Suposem que es perdi per sempre una llengua, una de poc important i no massa estesa; diguem que, finalment, s’acaba el català. Amb ell moririen els versos d’Ausiàs March, la vaca cega, els acudits de l’Eugenio, els espiadimonis, les sabatetes de Nostre Senyor, el tenir menys seny que un cabrit, la Ben Plantada, el folre i les manilles… Tot un món s’extingeix cada cop que s’extingeix una llengua. Quan ensenyo el nostre idioma ho faig amb la sensació d’estar servint, polint, conreant una part important de la nostra identitat. I les identitats mai han de ser una nosa, ni molt menys quelcom ofensiu o amenaçador per als altres.
PUBLICITAT
PUBLICITAT