Vegueria del Penedès

ARQUEOLOGIA

Trepitgem les despulles dels nostres avantpassats


Francesc Badia Vilanova i la Geltrú

28-05-2015 18:27

Eix. Via romana

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Els arqueòlegs ho tenen pelut per fer la seva feina. L'especulació del sòl a les grans conurbacions és una autèntica pedra de toc. A més, l'església catòlica ha practicat fins els nostres dies la “V” de Vendetta. Un acte de revenja pels màrtirs de l'imperi romà.

Com si es tractés de l'acadèmia de la llengua, l'església netejà, polí, fixà i donà esplendor a tot el que considerava pagà, fins el punt de construir catedrals com les Tarragona, Barcelona i Girona damunt de temples dedicats a l'emperador August, que es tenia per una divinitat, tot i aixecats al déu Júpiter. Per no citar un nombre no determinat d'esglésies, ermites, convents o monestirs, autèntiques tapadores de la història.

Viure sobre unes magnífiques termes romanes mentre tens un miserable plat de dutxa i obrir l'aixeta sense tenir prou pressió per salvar un primer pis, no és fruit de la casualitat, és fruit de l'especulació. Especulació per falta de sòl urbanitzable. Res a veure amb un enfrontament de caràcter històrico-religiós entre una església declarada oficial d'una altra o altres considerades paganes. Construccions intocables si no parlem de terratrèmols, conflictes bèl·lics o el seu abandonament. A veure qui és el guapo que sol·licita un permís al bisbat per excavar a la planta de creuer d'una catedral?

En la construcció d'habitatges, garatges subterranis i places dures, s'han posat al descobert, per intervenció de les excavadores, jaciments en diferents estrats, en que la seva antiguitat corresponia a la de les diferents civilitzacions que s'hi varen estar: fenicis, grecs, romans o assentaments posteriors intermedis, amb diferents estats de conservació. Troballes que, posades de forma accidental al descobert, donen la possibilitat als científics, per un curt període de temps, a estratificar, passar el pinzell, catalogar alguna peça trobada, retratar, sondejar i cartografiar la topografia del terreny, abans de que ho tornin a colgar, i, esperar que, en tres i no res, tornin a destapar-ho per fer-hi alguna reforma d'aigua, gas, enllumenat o clavegueram... Una fuga i tocata! Fuga perquè s'escapa i tocata per allò que estan pensant.

Trepitjar les despulles dels avantpassats essent conscients de que ho estem fent, té la seva contrapartida: els conjunts monumentals que compten amb emplaçaments protegits, considerats, fins i tot, patrimoni de la humanitat, on els arqueòlegs poden treballar sense presses i dels que jo només recordo haver-ne visitat quatre: Empúries, Altafulla, Torredembarra i Ullastret. Són jaciments en els que la història ha aflorat a la superfície per quedar-s'hi. I quan els camines no ho fas per damunt d’un pedestal, vas arran de terra i prou.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.