LITERATURA
15-04-2016 9:51
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Estimades Zambrano és la nova novel·la de Mercè Foradada, és una obra de ficció com la mateixa autora reivindica en el llibre. “Com a tal les protagonistes Maria i Araceli Zambrano, dues dones que van existir i van viure intensament, són recreades amb absoluta llibertat, seguint els dictats de la meva fantasia i intuïció”.
Ara bé la fantasia i la intuïció de l’autora és fruit, sens dubte, de l’enorme bibliografia consultada, les obres i gran quantitat d’articles de la mateixa Maria o bé publicats sobre la seva obra i la seva personalitat.
Hores de treball, d’estudi, de consultes de deixar reposar tanta informació i documentació van constituint un pòsit de coneixements i d’estima que es nota en la construcció de la novel·la.
És una novel·la difícil d’encasellar, no és una novel·la biogràfica malgrat té aspectes de la biografia de les Zambrano. No és una novel·la històrica però la història es present en tot el recorregut i de les germanes que viuen moments difícils d’aquesta història, fonamentalment els conflictes de la Guerra Civil a Espanya i la segona Guerra mundial, sobretot en al figura de l’Araceli, fets que els hi van comportar molts entrebancs a la seva vida. L’autora recrea la memòria de les germanes.
Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat diverses novel·les, contes i va participar en el llibre col·lectiu de la Marató. Entre els seves novel·les destacaríem En el Prestatge premi Donna de l’any 2001 i amb Bruixes premi Sebastià Juan Arbó del 2011 i el seu darrer llibre abans de Estimades Zambrano ha estat el conjunt de contes Com una reina.
Estimades Zambrano és una novel·la complexa per la varietat de la temàtica que és desprèn dels textos de la María, però és una novel·la magnètica perquè enganxa per la personalitat de les protagonistes, per l’estil en que esta escrita i pel pòsit de respecte i estimació de l’autora cap a les germanes. I és una novel·la magnífica per la forma literària i pel fons d’alta sensibilitat i emotivitat, seria allò que s’anomena la novel·la total. De lectura pausada, reflexiva, d’anades i tornades. Canvia el registre de les anteriors novelles de la Mercè, més elaborada, més madura sobre una trama aparentment i estructuralment plana com podria ser el seguiment vital de dues persones hi suma una extraordinària aventura fictícia, amb la cura dels detalls més diversos, amb un tracte amorós i exquisit dels personatges no n’amaga els seus defectes però els amoroseix amplificant les seves virtuts.
L’autora ha de fer un triple desdoblament. Autora-Autora, o si voleu Mercè-Autora, Autora-Araceli i Autora-Maria .De les dues parts en que les germanes són protagonistes al meu entendre la major expressió de creativitat el trobem amb l’Araceli, al meu entendre repeteixo, la poca informació i l’absència de textos que puguin servir de guia fa que l’autora pugui jugar amb la seva personalitat i el seu paper que com la mateixa Mercè reconeix és un instrument per acostar-se la Maria. “Per això vaig acabar requerint la teva ajuda, Araceli. Necessitava un torsimany, algú que traslladés les altures neteafísco-poètico- místiques de la pensadora andalusa a la vida de l’home i la dona de carrer. Havia de trobar un pont, un “mediador” com diries tu Maria. I, de mica en mica, vaig distingir la secundària imprescindible –no sabia encara que, de secundària, res de res que acabaries convertida en coprotagoinista -, la mediadora que ens la podria atansar de manera comprensiva, havies de ser tu, Araceli".
Em sembla que la virtut de la finesa literària el trobem en el personatge de l’Araceli que commou per la seva més que excel·lent construcció humana i literària. L’Araceli és a més el pretext per seduir-nos, per fer-la estimar i des d’aquesta estimació que també després l’autora fer-nos entrar en el món de complex de la Maria. La suma de tot plegat fa que Estimades Zambrano sigui una excel·lent novel·la, una novel·la fruit de la curiositat literària i també de l’estima per un personatge per els seves idees i també òbviament pel que representa de llum en un moment fosc de la història d’Espanya.
En la novel·la el dolor hi té un paper molt important, és moltes vegades a través el dolor que s’estableix un diàleg a voltes de contraposició entre les dues germanes a través de la seva percepció vital i en altres fruit de les situacions que comparteixen. Però a més del dolor hi ha múltiples expressions de la vida que queden reflectides també en aquesta mena de puzle que esdevenen els actes que ajuntades correctament ens van donant una recorregut pels anys de vida de les germanes i en aquest recorregut hi trobem aquelles expressions de vida, d’esperança, d’amor, d’amistat, i també els elements que van contravenir el seu destí.
Malgrat el seguit de dubtes, que té l’autora al final del recorregut sobre si ha estat capaç de copsar la immensitat de la personalitat de les germanes, el llibre ens acosta meravellosament a les dues germanes, cadascuna en el seu rol i cadascuna amb els seus defectes i virtuts construeixen un “tot” arrodonit narrativament i molt més que estimable humanament.
En definitiva el llibre acaba amb una confessió més que creïble “Ha estat un llarg i, sens dubte, enriquidor viatge”.
La lectura del llibre és també un enriquidor viatge.
Estimades Zambrano
Mercè Foradada.
Col·lecció Narratives
Edicions Saldonar
Barcelona, març del 2016-04-06
PUBLICITAT
PUBLICITAT