CINEMA
25-04-2016 8:58
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Veure una pel·lícula amb Ejiofor, Kidman i Roberts, no és una cosa que passi ni diàriament ni tampoc sovint.
Presenciar a més um thriller sempre ve de gust, sempre que lògicament hi hagi la necessària emoció i espurna.
La idea inicial de plantejament, és atractiva ja que es tracta del remake americà de El secret dels seus ulls, l'oscaritzat èxit de l'argentí Campanella, amb el sempre magnífic Ricardo Darín, si bé s'han alterat el context. El personatge central aqui és de raça negra, ja no és un agent judicial retirat sinó és l'FBI en actiu, i ja no apareix el pare de la víctima sinó la mare, encarnada per Julia Roberts, per a mi sens dubte el millor de la pel·lícula , per que Ejiofor està molt correcte i ficat en el personatge, però Kidman amb excessiva abstracció i escepticimo no té el necessari protagonisme altre llast per a la Roberts que es troba a faltar més presència.
La trama és entretinguda, digna d'un thriller evasiu que manté la tensió de principi a fi, però on es ressent sens dubte aquell punt d'inflexió que trenqui la monotonia i el caràcter excessivament pla del desenvolupament. Una pel·lícula que resulta plausible però un tant irregular, una depreciació atribuïble a la falta de ritme i a aquesta espurna que esmentava anteriorment que trenca l'encasellament i et concentra en pantalla. Billy Ray, el director, es defensa i més enllà d'algun exercici previ discret no renombrado s'ha distingit més com a guionista en l'especial de l'apreciable Capitan Phillips i de la molt comercial Els jocs de la fam.
Al final de la projecció, queda una sensació estranya. No ja perquè la de Campanella és superior, sinó per que amb el trio protagonista el resultat hauria d'haver estat sinó millor per que cap d'ells està malament, més homogeni, i fonamentalment amb molt més emoció, girs, pistes falses o cops efectistes, res del que succeeix.
Simplement es tracta d'un exercici artesanal, sembla d'encàrrec, amb uns actors que estan, però que ben conjuntats i amb un altre plantejament haguessin ofert molta més profunditat i caràcter dotant al film d'un mecanisme implacable de rellotgeria. Aquest thriller no farà història i difícilment tindrà una carrera comercial perllongada. Ni fu ni fa. Molt bons ingredients, per a un dinar excessivament soso, i amb escàs gust.
USA, 2.015
111 m.
6/10
PUBLICITAT
PUBLICITAT