CINEMA
19-07-2016 16:30
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
No puc ni dec amagar la meva admiració pel cinema de Jaume Colllet-Serra aquest gran director català que va emigrar als Estats Units, amb només 18 anys.
I no ja pels seus últims tres treballs consecutius amb Liam Neeson o el seu precedent L'òrfena, sinó perquè és sens dubte, un dels directors actuals que domina amb més mestria el cinema d'acció i intriga.
En la present, Infern blau, que jo no crec sigui cap homenatge a Spielberg, la gran i única protagonista és la bellíssima Blake Lively, esposa en la vida real de Ryan Reynolds qui curiosament també de la mà de Rodrigo Cortés aquest últim va protagonitzar un film tan tremendista i opressiu com el present, i denominat Buried (Tancat) en el qual el protagonista romania 70 dels 90 minuts de la pel·lícula tancat en un taüt.
Collet-Serra demostra per fortuna un cop més que per fer bon cinema, no calen diners ni efectes especials ni masificacione de gentada. Simplement una bona idea i saber explicar-la.
El guió és molt simple. Una jove surfista va a la platja suposadament secreta on la seva mare abans de morir d'un càncer visitava amb freqüència. Tot es complica quan un esqual, un gran tauró blanc l'obliga a tornar a un illot que es troba prop de la platja, però no pot arribar fins a la mateixa perquè la bèstia gegantina aguaita. La companyia d'un ocell amb una ala trencada i la surfista atemorida són els dos únics elements en pantalla durant el metratge.
El director no obstant això no abusa d'escenes gratuïtes, sanguinolentes ni d'ensurts barats i predictibles. No hi ha lloc a la improvisació, i preval el terror progressiu i incessant durant els noranta minuts per sobre de qualsevol altre efectisme.
Tanmateix perfecte domini de les escenes marítimes amb onades que avançen i impresionen, plànols surfistes ben milimetrats, plans zenitals mestres i un terror progressiu que ens encongeix pràcticament des del primer fotograma, acompanyat tot això per una música de to amenaçador que ens submergeix i inquieta més si cap a la butaca.
Bona interpretació de Lively que és molt més que un cos o una model, i marevellosa a la vegada escenificació de platges mexicanes que en realitat són autralianas.
Collet-Serra dosifica, puntua, avança i colpeja a cada fotograma amb calculada precisió, i amb un film de sèrie B en la seva estructura que no exactament en el seu pressupost de 15,5 milions de dòlars, ens apropa a un exercici fílmic de primer nivell, o sigui, a un film inquietant, malsà, terrorífic, res escabrós, en el qual, ens acredita que segueix sent un director que puja esglaons pel que fa a l'acció i a la intriga.
Oscar Jaenada en un paper residual de mexicà també en aquest film de supervivencia i reflexió familiar.
I a sobre és català. Per a mi al mateix o superior nivell al de J.A. Bayona però potser amb menys endoll i diners per fer pel.lícules.
Molt recomenable.
USA 2016
87 m.
7/10
PUBLICITAT
PUBLICITAT