CINEMA
27-07-2016 16:49
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Que una pelicula de Spielberg no arribi al número u en el top ten de la llista de recaptacions és com menys sospitós. O el que és el mateix, que passa en realitat alguna cosa.
I la cosa és ben senzilla. El Spielberg d'aquest film com el de Lincoln, no és el mag de les altres ocasions. Sembla com si s'hagués pres un respir, o que certs núvols negres assolessin l'univers d'aquest geni del setè art. Reprèn el protagonisme d'una criatura des de El color púrpura, i d'un nen concretament a partir d'Intel·ligència Artificial. Cert ha plogut molt.
I El meu amic gegant, sense ser ni molt menys una pel.lícula dolenta és simplement un exercici cinematogràfic que es deixa veure, però li falta molta complicitat i aquell encant i espurna necessaris perquè entrem de ple a la pantalla.
Aquest conte de R.Dalh, curiosament escrit el mateix any en que Spielberg ens va il·lusionar amb ET a les sales de cinema, posseeix una primera part de coneixement, d'interpel·lació mútua, de descubriment entre el gegant animat en 3D per descomptat amb la orfaneta, un gegant amb la cara del gran i oscaritzat Mark Rylance (també a la spielbergniana El pont dels espies), en uns minuts que no arriben a quallar, resulten sense les inflexions i girs necessaris i acaba per destil·lar un cert tedi entre els petits i els pares dels petits que també paguen a taquilla.
El film d'animació valgui la redundància en aquests moments inicials resulta distret però amb espurnes somnolents i gairebé soporíferes, una mica esmorteït,i i això no casa gens bé amb una pel·lícula realitzada per una gran estrella del firmament hollywoodorià.
La segona part per entendre'ns per contra d'una hora aproximada de durada, la pel·lícula ens trasllada des de la cova que habiten l'òrfena i el gegant i desemboca en un elaborat frenesí d'ensopegades entre gegants malèvols i el gegant bonàs protagonista, prossegueix al palau de la reina Isabel, i conclou amb un cèrcol i pacificació al regne dels gegants, que resulta molt més animada, versàtil, loquaç i polivalent que la primera part una mica tortuosa.
Fet i fet la valoració que obtenim, és la d'un film de qualitat mitjana, certament irregular amb parts disfuncionals, amb cert desequilibri però que el mestratge del geni aconsegueix redreçar per concloure amb una sensació de prova superada però molt llunyà l'encantament. Es deixa veure, sense apetències ni exigències. Bon diseny de producció efectes, i suggerències visuals i informàtiques
Segueixo encasellat, obnubilat, en aquella obra mestra, una de les millors pel·lícules de la història del cinema, La Llista de Schindler. Spielberg és un mestre, un geni, però últimament ha entrat en cert neguit extrany sense fregar afortunadament els inferns.
USA 2016
117 m
6/10
PUBLICITAT
PUBLICITAT