CINEMA
03-08-2016 13:19
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El cinema americà en els últims anys ens té acostumats a copiar els grans èxits del cinema europeu, els francesos especialment. Abans de tu, no és en el fons res més que la versió americana de la francesa Intocable.
Per molts entre els quals m'incloc, és la versió endulcorada i ximpleta.
S'agraeix per fet que un tema tan delicat com la tetraplegia, sigui tractat amb simplicitat, suavitat i en to de certa comèdia ligera. Pero tampoc es pot amagar que sobren somriures "profidént" especialment de la protagonista, previsibilitat i falta contingut.
Potser pel fet de la prèvia Intocable, la pel·lícula es veu sense passió, sense compromís i en conseqüència resulta totalment impossible ficar-se dins d'aquest rutinari exercici amb poc estil i molt mecanicisme.
Tampoc la tendresa que es desprèn a dojo aconsegueix elevar el llistó, per que resulta tramposa i excessivament emmidonada, i això no casa amb un film saludable amb química i complicitat. Resulta tot artificial, des del primer a l'últim fotograma de la película. Clitxés repetits, llocs común excesivament trillats, tot molt vist.
No obstant tots aquests entrebancs, la pel·lícula ha aconseguit uns bons números, probablement perquè davant un estiu calorós amb molt escassos estrenes destacades, veure aquesta història simplona i babauca per a alguns pot constituir un període de repòs i somriures relaxants.
Em quedo amb Intocable, per les seves interpretacions còmiques i sinceres, els seus desequilibris equilibrats, per la seva relativa inventiva però sincera proposta, i perquè ja som grandets, perquè ens diguin quan volen que riguem i quan volen que plorem.
Alguns fa ja temps ens afaitem.
USA 2016
110 m
5/10
PUBLICITAT
PUBLICITAT