OPINIÓ

Enganyat de la vida.

---

Francesc Badia

01-08-2003 21:13

A vegades no heu tingut la sensació que us han estat prenent el pèl des del moment de néixer. No patiu. No penso convertir l'article, almenys aquest, en un llistat de despropòsits. Proveu-ho, si de cas.

Una de les mentides més tendres que recordo, sobretot tendra, va ser la d'un polític del meu poble que demanava el vot a bescanvi d'un bunyol. Un brunyol, com en diem a L'Empordà, per Quaresma, té la seva importància, no creieu... El polític, de no ser aquest parent, la mateixa que a tot arreu, sigui per l'època que sigui, eleccions incloses.

Ara bé, no calia desacreditar el veí per decantar el vot. Per simple que us sembli; en regalar un bunyol, n'hi havia prou. Tampoc el polític anava passat tres pobles, com es diu ara. L'autoritat ho havia perdut tot, menys el respecte.

L'exercici de la memòria per quins havien viscut una guerra era tant present com per nosaltres la que s'ha donat per finalitzada. I, per aquesta pràctica de remembrança col·lectiva, uns i altres, ens hem sentit enganyats. Pocs són aquells que encara els volen llogar parcel·les de poder. I molts, els que creuen que l'únic que han volgut globalitzar és la quitança de la nostra paciència.

Practicar la democràcia esborrant la memòria de l'electorat com si fos la paperera d'un ordinador, no és, en el meu modest veure, igual que obsequiar bunyols demanant confiança. Un bunyol potser enganya el paladar. Les altres, de mentides, ens poden dur a conseqüències molt greus.


(c) Francesc Badia 2003

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies