PUBLICITAT
OPINIÓ
18-08-2003 22:27
Tant difícil és demanar una mica daigua en els temps que corren? Doncs, es veu que si.
Casualment, vaig ser testimoni duna conversa en una cabina telefònica, on una noia s'expressava en aquests termes per donar a entendre a qui parlava com era laigua que el seu interlocutor tenia que beure.
Malgrat els esforços per aconseguir que en els consells de ministres (no és una sopa) es begui aigua de Sant Hilari de Sacalm o de La Garriga, mentre nosaltres o tenim que fer amb aigua del Pirineu aragonès, de Sierra Nevada i de Benasque; no tindríem perquè tenir cap problema.
Laigua, a la fi, és això, tan sol aigua. Dos molècules d'hidrogen amb una d'oxigen, sàviament combinades. El que no queda tan clar, parlant daigua, és que, a muntanya, les fonts no ragin, tot i haver plogut. A ciutat, les obris i no es tornin a tancar. Les basses, facin tanta pudor que ni les vaques shi atansen. I tothom faci el negoci del segle amb un líquid que, en principi, és vital, gratuït i de lliure circulació.
No és destranyar que, a més de ser aigua, exigim daquesta que sigui potable; a més de potable, bona i a més de bona, dampolla.
Feu, sinó, un capgirell a la frase del telèfon. A una ampolla, que sigui bona i potable, li posem aigua. No deixa de ser el mateix. Sols que lampolla daigua bona, només és potable per segons quins.
© Francesc Badia 2000.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT